Histories curtes

El regne del jardí gris

La boira s'aixecà al bosc i ens va avisar que havíem de marxar. No era segur seguir aquí. Des de feia uns mesos, havien ocorregut desaparicions al bosc.

Vaig arribar a casa i em vaig asseure amb els meus pares i la meva germana a sopar.

-Àlex - Va dir el meu pare - M'han dit que tu i els teus amics aneu al bosc quan sortiu. T'he dit que no t'acostis al bosc.

-Anem En grup, a més ...

-No Et tornis a acostar al bosc - va dir la meva mare amb mirada desafiant.

En acabar de sopar em vaig dirigir a la meva habitació i vaig començar a pensar en les desaparicions. La meva ment donava voltes al que els passava als nois que desapareixien al bosc. Finalment vaig caure en el món dels somnis; però em vaig despertar per un soroll estrany i vaig veure una noia estranya a la meva habitació: Tenia la pell d'un to grisenc, cabell negre que li arribava pels malucs, la cobria una túnica blanca d'aspecte grec, tenia unes ales negres i unes banyes negres.

-Qui Ets ?! - Li vaig dir espantat

-No Et prenguis aquestes confiances, humà! Responent a la teva pregunta... Sóc la que fa desaparèixer els joves que s'atreveixen a estar al bosc després que la boira aparegui. Me'ls porto per transformar-los en Nues: la nostra raça. Quan s'aixeca la boira, es fa visible el nostre regne i els seus habitants per a qui sigui al bosc. No han de parlar d'aquest o poden destruir-lo.

-¿Regne?

-Si, Sóc Rinne: La guardiana de les fronteres del regne del jardí gris. Encara que soc una Seminue: Producte d'un Nue i un humà; però perquè pots veure'm?. Podria ser que fores un Semi Nue abandonat amb mare humana, Deixa'm veure!

Rinne va posar la seva mà al meu front. Vaig voler apartar-la però no podia. Va estar així un bon temps mentre no podia fer res més que mirar els seus ulls i esperar.

-Exacte - Va dir - deixa que et relati el teu passat: Vas néixer en aquest poble i vas ser abandonat per la teva mare degut al teu color grisenc de pell i ulls lleugerament vermells, uns humans et van trobar i et van criar, vas trigar a acostumar-te, i et van mentir sobre teu passat perquè pensares que ells eren els teus veritables pares.

-Perquè no em van rebutjar per l'aparença?

-L'aparença d'un Seminue s'adapta a la del món en el qual està quan hi du dos dies seguits. Sols vaig venir aquí perquè vaig notar alguna cosa estranya. Ara se que ets tu. Ara se que no sóc l'única d'aquesta regió.

Rinne va recolzar el seu peu en la finestra per anar-se'n i jo la vaig agafar del braç. Vaig estirar d'ella i la vaig abraçar.

-Gràcies, Ara se que jo tampoc sóc un noi estrany, ara se perquè tinc tant buit en la memòria, tingues per segur que et veuré de nou - vaig dir

En aquest moment, Rinne va posar la mà a la meva galta i va acostar els seus llavis als meus i es van fondre en un petó que per a mi va ser etern.

- Si, Em deixaré veure per tu.

Al matí següent no em vaig poder contenir i li vaig deixar anar als meus pares allò que m'explicà Rinne i no ho van negar. Van assentir i vaig deixar de ser visible per a ells, ja que vaig tornar a ser realment un Seminue al confirmar el que Rinne em va dir.

Vaig anar al bosc on era realment el meu lloc. Volia veure a Rinne. Quan vaig arribar vaig escoltar a dos estranys:

-Sui, Has d'entendre que no és normal que Rinne no torni

-Si; Però no cal posar-se en el pitjor, pot ser no li ha passat res Kanon.

-Que passa amb Rinne !? - Vaig dir al sentir-los.

-Qui Ets tu?

-No se ni el meu nom; però em podeu dir Àlex. Sóc un Seminue abandonat en el món humà i avui finalment torno a ser un Seminue del tot. Va ser Rinne qui....

-Rinne Va sortir ahir a la nit i no ha tornat, no podem volar de dia i si la llum del sol li ha arribat vol de dir que ... Va caure

El meu cor va començar a bategar fort i vaig sortir corrent ignorant a Sui i Kanon. Corria sense parar. Només buscava la Rinne. Vaig buscar durant hores sense èxit. Mai vaig pensar que el bosc fos tan gran, que el regne del jardí gris fos una llar amb tant espai. Després de hores la vaig trobar. Era un cos casi immòbil sobre unes roques que van traspassar la seva esquena gairebé arribant a sortir pel seu pit.

-Rinne!!! - Vaig dir corrent cap a ella.

-Així que en veritat et tornaria a veure - va dir ella amb un petit somriure. Per cert, no em vas dir el teu nom.

-Sóc Àlex - vaig dir abans que els seus ulls blaus deixessin de brillar - Rinne,no em deixis, Rinne!!!

No vaig poder evitar el plor i vaig tornar el petó que ella m'havia donat aquella nit.

Ara, jo sóc el guardià del jardí gris i segueixo amb l'esperança de tornar a complir la meva paraula de veure't de nou, Rinne.