Histories curtes

Tu i jo sempre junts

Aquell dia vaig veure que res era el que semblaba, tot va començar quan unes companyes de l'internat varen começar a parlar amb mi i no paraven de dir-me que cantara, que cantava molt bé. Jo coneixia molt be aixo de fer la pilota per a després burlar-se de la persona, així que no feia cas, encara així no paraven de dir:

-Escolta Diana . Per que no parles amb nosaltres?

-Que maleducada!!

-Quan algú et parla se li contesta, i després et queixes de que no tens amics.

-Nosaltres no som amigues - vaig contestar seria

-Clar que ho som Best friend.

-Jo ja tinc un millor amic i fes el favor de pronunciar bé l'anglès.

Encara així, passar d'elles va fer que empitjorara, un dia em convidaren a una festa i algú m'envià un vestit per a aquesta. El que no m'esperava era que a meitat de la festa algú "accidentalment" em tiraria per damunt una copa de vi i que a sobre el vestit es començara desfer, no hi havia dubte de que el vestit l'havien enviat elles. Això va fer que la gent començara a ferme la punyeta i que tots em separaren del seu costat.

Un dia, un noi Transferit d'Estats units anomenat Nathan va arribar al nostre internat, a la meva classe, i com ell no sabia res del meu passat no em podia menysprear i els dos començarem a ser molt amics, però un dia em preguntà:

-Escolta. Per que no tens mes amics que jo?

-Jo... - vaig dir amb la mirada baixa - un dia em varen fer una broma de mal gust i ara ningú vol acostar-se a mi, soc la típica marginada.

-Això no està bé. Qui va ser?

-Coneixes a les tres Paules? Van ser elles, se les coneix com el trio inseparable.

-Jo ja veig com son, les típiques que fan patir als dèbils, però tu no ets dèbil, sols que ho creus, son elles les dèbils, per això actuen en grup, segur que una a soles no podria fer-te mal.

-Per que saps tot el que desitge escoltar?

-Diana, tu deixes veure els teus sentiments a simple vista, deus ser mes reservada amb la gent de la que desconfies, si no ho fas... aquesta et farà mal.

Aquell dia ell m'ajudà a recuperar amics, i gracies a ell, vaig tornar a estar com abans. Un temps després va començar a ajudar-me amb l'anglès, ja que ell era d'estats units... també m'ajudà amb algunes cançons i em recomanà series en anglès per veure-les. Un dia en la meva habitació mentre m'ajudava amb un exercici, les nostres mans es varen tocar, els dos rojos varem mirar-nos tímidament i poc a poc varem apropar les nostres boques, i un bes es va fondre entre nosaltres dos, quan aquest va terminar, els dos varem donar-mos una abraçada llarga que dura uns minuts.

-T'estime Diana - va dir ell murmurant a la meva orella

-jo també Nathan.

Aquella nit va ser la millor de la meva vida, ell em va fer seva i no ho oblidaré encara avui. Érem nuvis, per fi de disset anys vaig aconseguir allò que ja havia donat per perdut: L'amor.

Però quan l'Anna, una amiga meva va veure que sortíem junts, va sentir gelosia i va pensar que podia fer per a que tot el mon tornara a tractar-me com abans. No se com ho va fer, però un dia al alçar-me vaig trobar el meu uniforme fet girons i no sabia que fer, no vaig tindre mes remei que ficar-me el d'estiu, amb el que vaig passar massa fred com per a poder actuar amb normalitat. Vaig veure com l'Anna i el trio de Paules es reien de mi.

-Diana, pren el meu abric - va dir el Nathan mentre notava el seu abric caure sobre mi.

-Gracies - vaig dir mentre tremolava ficant-me aquest