- Què veus? Què veus?
Què vols que vegi doncs?
No és més que un reflex meu
que mai escaparà del mirall
- Com ho pots saber?
Que tu ets el real i no ets el reflex?
Si ets tant lliure, somriu-li al mirall
si és el reflex, en resposta et somriurà
llavors aquella còpia de mi, somrigué
i en resposta, vaig somriure també.
Allargà la ma cap a mi i jo cap a ella
Fins a tocar la barrera freda
que ens divideix i separa
I somrient, encara
Trencà el mirall,
però ningú comptava
que jo mateixa m'empresonava
Si trenques la presó, també trenques el presoner.
El seu somriure desaparegué
i amb el seu, també meu
Qui sap a on ha anat la meva veu
que deformada en milers de bocins dirà
"Estic bé, de veritat
Sóc la teva il·lusió
però amb sentiments de debò"
YOU ARE READING
En un altre lloc plou
PoetryQuan el perdó només tapa una de les moltes traïcions, el treball que somiaves és just al contrari del que ets, ningú confia amb el que ets o voldràs ser només mira al infinit i sentir com en un altre lloc plou.
