Fins molt lluny

M'agrada

Aixeco el cap lentament per trobar-me amb els ulls blaus dels que n'estic tant enamorada. Un calfred em recorre el cos i em poso vermella al notar la seva mà sobre la meva esquena despullada.
-Eh! Hola!-em saluda ajudant-me a aixecar.-ho sento, no t'he vist, Mel.
-No passa res.-li responc oferint-li un somriure. Camino cap on estan les meves amigues rient, i se'm llencen a sobre fent-me pessigolles.
-Confessa! Ara! O no pararem...
Els hi demano que parin a crits i el professor, ens crida l'atenció.
-Ja sé que sembla que estiguem sols, però us recordo que la platja és un espai públic on la gent ve a gaudir i no a escoltar com crideu, pavetes...-lo últim ho diu rient i ens unim a ell. Marxa i em deixen anar, després de que els hi prometi que els hi diré.
Seiem totes a la sorra arrepenjades les unes damunt les altres, i em miren intimidant-me molt.
-Fa calor!-exclama la Rita ventant-se amb una mà.
-No! No em diguis, no ho sabia...
-Calla, Rita. Tu, ens ho expliques. Ara!-afegeix al veure que no dic res. Sospiro.
-No sé que us penseu, nenes, però no hi ha res entre l'Oriol i jo...-dic sincerament.
Ens quedem una estona en silenci fins que la Bea diu:
-No ens referim a això. A tu t'agrada! Hem vist com et poses vermella quan et diu alguna cosa o et fa un gest. La nostra Mel es fa gran, noies!
-No! No m'agrada.-menteixo i es posen a riure.
-Saps, Mel? Menteixes de pena. No et dediquis a dir la veritat o et despatxen eh?
Jo ric, també.
-D'acord, d'acord. Admeto que m'agrada...
-Olé, Melanie.-diu la meva millor amiga abraçant-me.-ets la més madura del grupet... ja ens estàs donant consells...-xiuxiueja a la meva orella rient.
-Ja prou de drames eh? Sóc la més madura, i aqui es farà el que jo digui.-exclamo exagerant.
-Ara, segurament arruinaré la teva Il·lusió, però ser madura vol dir tenir més coneixements, no manar.
Passem el matí entre riures, a la sorra, fins que és l'hora de dinar que el professor ens crida. Seiem en els diferents grupets que divideixen la classe, i evidentment jo estic amb la Bea, la meva millor amiga, Carla, la Rita, la Irina, i la Jennifer. Després de dinar, i d'estar parlant una estona més per no tenir un tall de digestió, ens llencem a l'aigua.
-Ohhh! Que freda!-dic rient i la Carla m'agafa per les cames i se'm tira a sobre esquitxant-me.-Carla!
-Mira que ets burra, Melie...-riu, i jo m'emprenyo i li enfonso el cap. Després d'uns segons la deixo sortir i m'abraça rient, però plorant a la vegada.
-Carla, no ploris.
-No estic plorant, ximple! Estic rient i de tanta gràcia, em ploren els ulls!-i totes l'abraçem.
Sortim de laigua després d'estar-hi una bona estona i ens estirem a la sorra a damunt les tovalloles. Tanco els ulls i unes gotes d'aigua em cauen a la cara i els obro.
-Tía! No dormis!-em xiscla la Bea amb la seva estrident veu de pija.
-Calla! Que no dormo...
-Nois, noies! Fora de l'aigua! Marc! Marc, per deu! Prou de fer l'idiota, sents?-escoltem al professor cridar i ens petem de riure.-Ja és l'hora quasi. Bea, deixa de tirar-li aigua a la cara a la pobre Mel, dona.
La meva amiga s'aparta i li trec la llengua amb carinyo.
-Jo també t'estimo Bea. T'estimem!-exclamem totes a la vegada, espantant a la pobra noia.
Correm per tota la platja sense fer cas al professor que ens crida l'atenció perquè ho recollim tot. Paro esbufegant i la Bea m'agafa del braç rient.
-Ara si que estàs perduda...-diu maliciosa, i se'm llença a sobre i em comença a fer pessigolles.
-Ahhhh! Prouuu! Parah!-crido i les altres es posen de la seva part també. En fi que estic sota les meves amigues provant de sortir-hi.