Aquella sensació de tenir masses plans, masses coses que arribaran en un moment o altre. Aquella sensació que sorgeix entre els dubtes de si estaràs preparat per afrontar-los. Aquell sentiment d'angoixa potser? No saps com descriur-ho. Si, aquella necessitat de tenir una rèplica teva i poder explicar-li com et sents, preguntar-li si estàs fent bé, si venen bons temps. Però, t'anadones que la única persona en aquella habitació ets tu amb companyia de la soledat, una cançó a baix volum sona de fons i m'inspira en cada frase que deixo caure. Asseguda davant d'un mirall. Reflexant la realitat: Qui sóc? Com sóc? M'agrada ser qui sóc? . La veritat es que no tinc dubtes. Sóc especial. He tingut sempre aquella part de misteriosa que nomès jo se que oculta. Aquell intriga que deixo que la gent intenti averiguar. M'agrada ser diferent. M'agraden aquests moments amb música i estar sola, pensar, refelxionar, meditar. Però saber que tinc esperant a gent que l'estima, que m'ajudarà quan faci falta, que m'animarà quan no confiï amb mi, quan em faltin forces. Una nova sensació arriba. Aquella que, quan penses si tot aixó val la pena, i el pensament es positiu. Aquella sensació de menjar-te el món, de agafar un avió sense saber el destí, de saludar a tothom qui et trobes, de ser tu i demostrar-ho. De llançar-te pel un tobogan, de presentar-te al noi aquell que sempre t'ha agradat, de còrrer per la platja, de llençar-te a la piscina amb roba, de trucar als teus amics i fer una gran festa, de dir-li a la teva família com n'estas de agraït. Perquè els defectes poden ser invisibles. Perquè tu ets únic, màgic i PERFECTE. Nomès necessites creure-t'ho❤️
