Benvolguda Kreyer:
Dijous.... un dia com els altres. Asseguda al llit de l'habitació i il·luminada per l'escassa llum de l'ordinador. Quan tanco els ulls i la foscor m'atrapa, revisc el dia d'avui. Que he après, quin noves sensacions he experimentat, quines qualitats he demostrat...? La veritat es que no puc dir molt d'aquest 18 de gener. Ha estat un dia com qualsevol un altre. Aixó si, hi ha alguna cosa que m'ha marcat molt, i m'invadeix una sensació estranya. Que potser m'enpanadeixo o és només un senyal que vaig pel bon camí? Bé, segurament no sabràs de que et parlo. Resumidament, he estat sincera, he deixat anar en breus paraules el que sentia. T'estrenyarà, i és que sóc la típica que prefereix guardar-ho tot que anar explicant les meves penes. En realitat, he fet el que una veueta interior m'ha dit i encara no tinc la certesa si ha estat el cor o la ment.
A la tarda, en agafar el bus he anat amb ells. "Ells" són els meus amics, perquè saps dels qui parlo els anomenaré.... Sppitis. Així ja sabràs que quan et parlo dels Sppitis, és la colla amb qui sovint vaig per tornar a casa, ja que vivim tots pel mateix barri. L'Oracle, evidentment no se'l seu nom real, però ja m'està bé. Doncs si, ella també ha vingut. I et puc prometre que no ha estat com sempre. Quan estic amb ella i el meu grup d'amigues, és com si em contamines. Odio aquesta sensació i m'encantaria valorar la sort de tenir-les. Que puc fer? Ara si que t'haig de deixar amor, el temps vola. Com habitualment, vaig a seguir estudiant.
