Adicció a Tú

Capítol 5." Que et pasa?"

Al arribar a l'escola tothom em mirava i no ho acabava d'entrende. Vaig dirigir-me cap a la taquilla a buscar els llibres amb tranquil·litat fins que la molt burra de la Núria tancant-me la taquilla i quasi enganxant-me els dits.

-Bon dia! Com t'has llevat avui? Molt be? si? Jo també!- Va començar a riure, aquesta noia esta molt boja.

-Bon dia Núria, et vec més alegre del que es normal, es per alguna cosa?

-Bé.... Pot ser que si... potser es perque en Morgan, ara al matí m'ha demanat els apunts de biologia? Ostres es el primer cop que em dirigeix la paraula! Crec que em desmaiaré....

- Va... no siguis ximple i anem cap a clase!- Li vaig dir agafant-la del braç.

-D'acord però tu m'has dexplicar com et va anar amb el Joan eh!- Em vaig aturar i la vaig mirar als ulls.

-Com ho saps?

-De que creus que es parla pel passdís?, ademés no m'ho anaves a explicar o que?- Ara entenc perquè tothom em mirava al arribar a l'escola.

- Clar que si! però t'ho volia dir jo, ademés no va pasar re! 

-Si, si despres en parlem, ara a clase que fem tard!- 

Per sort el profesor encara no hi era a l'aula i vam poder entrar perfectament. Vam decidir sentar-nos juntes devant de tot i just quan ens sentavem el professor va entrar.

-Bon dia alumnes! avui farem un treball amb grup, tal i com hi esteu asseguts amb grups de cuatre, ja que hi seieu de dos en dos doncs us fiqueu de manera grupal.

-Professor! nosaltres no tenim alumnes redere per fer-ho.

- Doncs.....- La porta de l'aula es va obrir i van entrar en Joan i en Morgan.

-Bon dia profe!- Li va dir en Joan.

-Vosaltres! On estaveu? Mmm.... No m'interesa. Fiqueu-vos amb aquestes senyoretes i a treballar! JA!-  En Joan i en Morgan van venir cap a nostres.

-Bon dia nova - Va dir-me en Joan picant-me l'ullet. Jo com a resposta vaig tombar els ulls.

-Va començem i acabem d'una vegada!- Vaig agafar-ho tot per começar a treballar.

-Perque tens tantes preses? Tenim tota la setmana per fer-ho nova!

-Aquest es el problema, com més aviat l'acavem menys temps estaré al teu costat idiota.

-Jo se que en realitat m'estimes

-Ja t'agradaria somiatruites!- Vaig girar el cap i em vaig trobar a en Morgan i la Núria mirant-nos amb un somriure.

-I vosaltres que mireu eh? a treballar!

Ens vam ficar a fer feina però per desgràcia -almenys per a mi- no ho vam acabar.

-Nois, quedem aquesta tarda a les 5 a casa meva?-Va dir en Morgan.

Tots vam acceptar i vam anar cadascú a la seva clase.

(....)

Per fi ja s'ha acabat el dilluns! Visca! Bueno, ara hauré de veure al imbècil, ven mirat crec que prefereixo estar a l'escola... Que dic! prefereixo estar al llit !

Vaig sortir de l'escola i em vaig dirgir a casa caminant ja que la meva mare no em podia venir a recollir i ja no m'hi parlo amb en Sergi.... Per cert hauria de trucar-lo. Vaig agafar el movil i el vaig trucar

*Trucada telefònica*

Sergi: Si?

Júlia: Sergi?

Sergi: No hi es, qui el busca? - La veu que paralava era de una noia....

Júlia: Tu qui ets?

Sergi: Mmmm una amiga- de cop no es sentia res fins que de fons vaig aconseguir sentir- Eii Gemma, torna al llit i deixa el telefòn, segur que deu ser una broma de mal gust- i va penjar.

Em vaig quedar de pedra.... Com m'ha pogut fer això? No vaig poder aguantar mes i vaig començar a plorar. La gent em mirava però no m'inportava res. Em vaig asseure a un banc que hi havia i vaig intentar tranquilitzant-me i pensant en que potser....

<<Potser era una cosina>> No crec jo conec a tota la seva familia i no en te!

<<Potser... era una cosina nova!>> No....

Ja no l'aguanto! Inento mirar el costat bó i pensar en positiu però es impossible!

-Hey nova! Que fas aqui tan sola....- Vaig aixecar el cap i el vaig baixar ràpidament.- Estas plorant, que et pasa?- La seva veu havia canviat de to, de un feliç a un, preocupat? no crec.

-Res deixa'm, estic bé.

-No, no ho estas però....- Va començar a fer-me pessigolles i ara plorava del riure.

- M'explicaras que et pasa?

-Mai!

-Molt bé....Fins que no m'ho diguis no pararé!

-Està bé, està bé, t'ho explicaré....-Li vaig explicar, començant per la part del primer dia d'escola, aquell dia que em va portar fins al gimnàs, que en Sergi es va passar dient-me aquelles coses i el que ha passat avui.

-Júlia, no li facis cas en aquell imbècil, però tranquil·la que si el vec, li donaré una pallissa!

-No li facis mal! No vull que et fiquis en problemes!- Era veritat, en el fons aquest imbècil em preocupava.

-Tranquil.la!, No veus que estic molt bó i musculat? Ningú em pot fer mal! - Ja hi tornem a ser amb el cregut de torn.

-Ja tornes a ser un imbècil!- Vaig començar a riure i de cop, em va abraçar. No se perquè però, se sentia tant bé....

POV. JOAN

Tenia  moltes ganes d'abraçar-la i ho vaig fer, al principi no es va moure però al final em va abraçar també, se sentia maleïda ment bé en els seus braços! Al cap d'un temps ens vam separar i mirar els ulls. La meva visió va baixar als seus llavis carnosos i rosats, ella va remullar-los fent-los mes irresistibles. La seva mirada també va baixari cada cop, sense donar-me compte, ens anavem apropant però, el puto telèfon de la Júlia va sonar i va ser com si la nostra bombolla explotés.

-Si?- Va  contestar - Si, si ja venim..... Si, es que estic amb en Joan- Em va mirar nerviosa- D'acord fins ara!

-Era la Núria, que si anavem ja cap a casa den Morgan que ja son les 5

-Eh.. si clar anem- Vaig dirigir-me cap a la meva camioneta i li vaig obrir la porta.

-Madamme

-Gràcies.- Vaig notar que es posava vermella 

<<Que mona>>

Vaig treure aquest pensaments, vaig pujar al cotxe i vam anar en direcció a casa d'en Morgan.

N/A

Heyy! Perdó per la espera! però l'escola em te a tope!

A partir d'ara intentaré actualitzar més!

Un petóo!!

Súuuuuper GrÓs!