Ring Ring

Ring Ring- part secundus

Us preguntareu perquè la senyora Cour no te el cognom del seu marit, la resposta es ven senzilla les dones de la família es diuen Cour Ytria i els homes a inversa, això es per la igualtat de genere.

Ningú es va estranyar que jo fos a la taula ja era normal que aparegues de cop un matí a l'hora d'esmorzar per això sempre em preguntaven que havia passat aquella vegada jo els hi vaig explicar fil per randa tot lo del Edu i que la Ria m'havia fet fora de casa seva durant un mes:

-Exacte si la veieu voltant per aquí la feu fora.

-D'acord -van respondre tots a l'unisó

-Una pregunta, l'Edu aquest no serà pas el que t'agrada,oi?- va dir en to trapella

-Lander!- vam cridar la Ria la senyora Cour i jo alhora.

-Mama tu també?!- en to indignat.

-Si, no es diuen secrets en public i molt menys si no hi estàs involucrat

-Però si et mories de ganes de saber qui li agradava a la Lix- va replicar

-Mama! - va espetar la Ria

-Filla que vols que et digui sóc com la seva segona mare i tinc curiositat.

-Això ja ho se per qui em preocupo es per a mi...

-Eh i jo que, eh?- vaig dir però la Ria ja s'havia aixecat i s'havia posat a perseguir el Lander per tota la casa:

-Lander! que en saps de mi?! - cridava per tota la casa

-Res no se res de res.- deia ell rient com un boig

-Pareu els dos o aneu a dormir amb les gallines!- va cridar la senyora Cour, es van parar de sentir els crits de la Ria i el Lander.

Ell portava la seva germana en braços,(Era la manera de que no els castiguessin, fent broma) era tan graciosa la imatge que em vaig posar a riure, els dos imitaven a la perfecció els seus pares el dia de la seva boda. Ella anava dient coses en francès i ell el alemany fent referència a les llengües maternes de la seva mare i pare.

-Va filles voleu fer el favor de no- però no va poder acabar la frase per que jo vaig saltar sobre el sofà quan ells havien acabat de baixar les escales i vaig començar a cridar i xiular:

-Visca els nuvis!- I ells es van posar a saludar com si fossin el rei i la reina, el senyor Ytria ens va fer una fotografia i va sospirar:- Per la posteritat, però ara pugeu a vestir-vos, Lander, Ria recordeu que avui anem a casa l'avia així que poseu-vos la roba de diumenges.

-D'acord papa.

Vam pujar a les habitacions la Ria i jo vam mirar al armari, portava tan de temps mig vivint aquí mig allà que tenia una part de l'armari per a mi soleta, jo em vaig posar una samarreta de tirans amb uns pantalons curts, les sandàlies i em vaig fer una trena improvisada tot el contrari de la Ria que portava un vestit blau cel amb la caçadora texana, unes ballarines i un monyo perfecte.

-Noia si no fos per que et conec qualsevol diria que vas a una boda.

-Doncs per que encara no has vist el Lander- va dir amb una rialla -Lander va surt

-No vull, estic ridícul.

-Però si estàs super bufó.- es va sentir un sospir de la seva habitació i va sortir(de poc que no em desmaio).

-Xato així vestit em fas oblidar l'Edu i tot- i no era del tot broma anava amb una camisa blanca arremangada fins a sota els colzes que li ressaltava el blau celeste dels ulls, uns texans que semblaven fets a mida i unes vans que segur que no se les havia posat mai per que estaven netes no li següent.