EL DIARI DE LA JOANA

DIA 3

Avui he parlat amb la Marta. M'ha caigut el món a terra quan m'ha dit perquè estava enfadada.

Va passar al viatge a Berlín, amb l'insti, era l'última nit i estàvem al pub de l'hotel. Feia dies que jo estava en crush amb la cambrera i sabia que aquella era l'última nit que la veuria. Així que hem vaig passar tota la nit a la barra xerrant amb ella, encara que allò tenia com a conseqüència que havia de beure. Jo no havia begut mai i al acabar-me el primer got ja estava que no hi veia, però la dolça veu de la cambrera m'hipnotitzava i no podia marxar d'allà. Aleshores va passar, la tia va sortir de la barra i de cop vaig sentir una carícia a l'esquena i unes mans que hem giraven el cap. No veia res però si sentia. Uns llavis van entrar en contacte amb els meus, uns braços em van rodejar la cintura. Quan ens vam separar vaig poder distingir una cara, i no era la que esperava. Aquest moment va ser horrible, un regust àcid em pujava per l'estómac no sé si pel petó equivocat o per l'alcohol consumit, o pels dos. Vaig provar de separar-me d'en Sergi, que no parava de menjar-me la boca. No recordo molt bé que va passar només recordo plors, llàgrimes i un mal estar de la hòstia. Vaig caure marejada al passadís, a mig camí de l'habitació i de fons vaig veure com en Cristian empotrava contra la pared a la cambrera, llavors, vaig vomitar.

Va ser un dia de merda per mi, i pel que es veu, la Marta va veure com em liava amb en Sergi, el noi que li agradava. Jo pensava que ho feia amb la cambrera... Tot va ser un error culpa de haver begut, un desastre.

La Marta ha entès la situació, m'ha perdonat.