Vull descobrir peró no puc, vull somiar peró soc incapaç.
Somio en un demà peró ets invisible i em pregunto si existies.
I llavors penso i reflexiono peró tu no hi ets present ni falta que em fa.
He crescut i he imaginat en un futur ple d'oportunitats, sola o amb companyia peró sempre amb iniciativa.
Potser s'he ma escapat, peró l'anire a buscar amb un somriure que mostrar.
Llavors l'atrapo i s'esvaeix com l'esperança que sem esgota.
Potser no potser si, ho he de descobrir ; si fos tan facíl fer-ho igual que imaginar-ho.
YOU ARE READING
La llum del meu passat
PoezieUn simple poema que espero amb la ma al cor que et commogui.
