Sí, ja sé que n'has llegit molt, sobre la bellesa. Sé també que has vist molts "la bellesa és en l'interior". I no tenen raó. Deixeu-me demostrar-ho.
Tothom té bellesa. No existeix bellesa interior; d'això se'n diu respectar.
Us explicaré que, de vegades, la bellesa exterior és el més bell que has vist.
No em refereixo a una cara bonica. O uns llavis gruixuts i unes dents rectes i blanques. No em refereixo a unes cames primes, i a una cintura petita. No em refereixo a uns dits llargs i unes ungles postisses.
No.
Em refereixo a la llum que veig als teus ulls quan aquests miren.
Em refereixo a la dolçor que veig en el teu somriure quan ets feliç.
La bellesa no es tracta de l'aspecte; si fos així, no hi hauria un sol terme pels dos?
No. La bellesa és com utilitzes el teu aspecte. És com decideixes ensenyar al món com et sents: tant se val si estàs trist, o si ets la persona més feliç del món. O si sents que el món et cau a sobre. O si no sents res.
Tant se val si creus que per no tenir un cos estètic, el conjunt dels sentiments que decideixes expressar amb el teu ASPECTE no ho és.
Escolta'm. Tu qui m'estàs llegint. Tu qui m'estàs sentint. Ets un ésser preciós. El teu somriure potser no serà el més bonic, però el que fa que ho sigui és la manera en què tu el dibuixes.
Si no ets feliç, no somriguis. El teu somriure no serà bonic. Si et sents trist, plora. Creu-me; algú pensarà que les teves llàgrimes valen planetes.
I encara així, te les besarà.
ВЫ ЧИТАЕТЕ
Relats sense puto sentit.
РазноеSí. El meu títol té una paraulota. Important: he escrit tot això mentre estava escoltant el soundtrack de la Bella i la Bèstia. És una passada. Escolteu-vos-el quan pugueu. Impacta. Portada: l'he tret d'internet i simplement he fet copia i enganxa...
