Estimada persona del món, que estàs en algun lloc, esperant o buscant complementar-me,
Jo també t'estic buscant. Persona, tu que ets una persona tan petita, tan insignificant, tan rara i tan peculiar com una rosa florint sota el gel. Tu que ets qui fa girar el meu món, per a després ordenar-lo. Està fet una merda; t'aviso amb antelació.
Perquè el meu món, el meu món, és una habitació. Les finestres són tancades per por, i la porta no té ni pany. Espero que tu la facis caure.
No amb la força, amor, no amb músculs o amb els punys.
Vull que la facis caure com certes coses s'enfonsen,
acaronant-la amb els dits, murmurant-li somnis a cau d'orella.
I després, amor, vull que m'agafis de les cuixes
i em facis l'amor, sense ràbia, sense por.
Que em besis cada llàgrima que he vessat,
i em deixis fer-te feliç.
Vull que somriguis
com no somrius amb ningú,
vull fer-te meva, persona del món,
vull que siguis i siguem.
T'ho volia dir.
ВЫ ЧИТАЕТЕ
Relats sense puto sentit.
РазноеSí. El meu títol té una paraulota. Important: he escrit tot això mentre estava escoltant el soundtrack de la Bella i la Bèstia. És una passada. Escolteu-vos-el quan pugueu. Impacta. Portada: l'he tret d'internet i simplement he fet copia i enganxa...
