Papallones

~ 2. Què se suposa que estavem fent? ~

Riiiiiiiiiiiing

L'Alba i jo ens mirem fixament.

- Merda- això és el primer que s'em passa pel cap, i el primer que dic en veu alta després de un llarg silenci de 3 segons.

L'Alba va a obrir, mentres jo vaig recollint a correcuita tot el que puc arreplegar i apagant la wii, amb la qual estàvem passant l'estona fa tant sols uns minuts . La veritat és que devia ser un espectacle lamentable veure'm moure els malucs exageradament al ritme de la música.

No sé si us ho he comentat abans, però érem a casa de l'Alba, en teoria havíem quedat per estudiar per mitologia... Ja veus tu com treballem...

- Corre!!

I ara ens veus, recollint esperitades, foten-nos a la boca les patates fregides que havien sobrat i intentant amagar les últimes restes de porqueria.

Ja està, estem perdudes, la Lourdes, la mare de l'Alba, ens havia dit que si ens deixava soles a casa seva, haviem de fer els deures i estudiar per mitologia, sinó no podria tornar a casa seva durant una temporada no precisament curta... Perquè no és ni molt menys la primera vegada que ho fem. Advertencia que ens haviem passat una mica pel forro...

Riiiiiiiiiing!

Toc, toc!

Ara trucaven a la porta del pis.

Nosaltres, rendides, vam anar cap a la porta amb la cara trista, i obrim.

(Veu desconeguda per els lectors)

- Holaaaaaaaa!

Era l'Ainhoa, una de les meves millors amigues, i ens vam quedar de pedra, però literalment.

Uns 10 segons després, ens va preguntar si estàvem bé, i ens vam possar a riure.

- Buah, quin ensurt, pensava que era la Lourdes i que estàvem mortes...

L'Alba em mira i respon (tot i que no fos una pregunta...)

- Perdona, m'ho dius a mi?

- Sí...

- Et recordo que estem a casa meva, així que jo estaria morta.

- Es veritat, però bueno, tampoc jo vull un mort en la meva conciència.- li responc fent broma. Instantes després m'en recordo de la nostra visitant.- Per cert Ainhoa, que fas aquí?

- Jo?

- Que potser hi ha alguna altra, de Ainhoa?

- Calla.

-Però, una cosa...

Riiiiiiiiiiiiiiing

Ostres, merda, i unes quantes coses més que no puc dir perquè tenim lectors menors, va ser l'únic que s'em va passar per el cap.

- Ara sí que es la Lourdes...