Papallones

~ 3. Hola... ostres, qui ets?

Ja que estàvem tres, vam començar a recollir tan ràpid com vam poder, i, sí, vam acabar a temps, fins i tot ens va sobrar temps per fer veure que estàvem estudiant.

Ens vam estranyar de que trigava tant, tot i que estàvem a un sobre-àtic, però la Lourdes (igual que tothom) pujava per l'ascensor.

En picar vam anar totes tres (ja ho sé queda molt fals, però es que estem fatal) i obrim la porta i diem totes tres alhora com si haguésim quedat per coordinar-ho juntes:

- Hola!

- Ostres... - vam fer amb cara de patata (si, cara de patata) - Qui ets? - ara només vam cordinar l'Alba i jo.

- Bon dia, Lourdes López?

- Ara no està, però qui ets?

- Jo?

No, tu no, la paret que dóna a la meva dreta.

- Perdoni, Lourdes López?

Joder que ja t'hem dit que no està!

- En aquest moments no hi és.

- Ostres, bueno, esperarè.

- Esque falta molt perquè arrivi. - va dir l'Alba amb cara de: acosador, veste'n de casa meva!

- Bueno, doncs si és així, que dubto que m'estigueu enganyant, doncs marxare.
Uns instant despres que marxes amb l'ascensor, vam sentir que la porta de les veïnes de la dreta s'obria.

- ¡Chicas! ¡No cereis!

- ¿Mamá?

- ¿Que?

- ¿Que hacias ahí?

- Ah, pues mira, hace tiempo que me inscribí en una revista en la cual hacian muchas ofertas, y me dieron un año gratis, ahora me informan de que no me puedo dar de alta después de no haver pagado nada, y el birro este, se ha ofrecido personalmente a venir a mi casa a pedirme el dinero. Por esto he ido a casa de Marcela, la vecina justa al ver que venia, porque él no me conoce personalmente, pero yo ya lo havia visto un par de veces...