Perfecció? Aixó no existeix

CAPITOL 2

4 de Gener de 2016
Haviem quedat amb unes amigues per anar a jugar un rato. Quan vaig arribar van venir totes corrent descalçes a buscar-me i em van fer una abraçada. El primer que vaig veure al entrar, va ser als nens, ja sabia com es deien tots, aixi que se qui hi havia: l'Alex, el Joan, el Hamza i l'Adrià. Pero vaig notar que faltava algú pero m'equivocava, vaig sentir una veu una mica aguda i vaig pensar: "MERDA!"
Hi havia el Moha, que venia de darrera meu.
Quan va passar per el meu costat, em vaig adonar de lo baixet que era, m'arribava per sota les tetes, i va dir:
- I a aquesta li agrado??- en un tó irónic
- No! No m'agrades, pero el Carles i l'Oleg s'ho han inventat- aquell nen, m'irritava, em posava dels nervis i no em queia gens be!
Ell no s'ho va creure així que m'en vaig anar amb les nenes. Al cap d'una hora juganta fer el tonto vaig haver de marxar cap a casa pero abans de marxar el Moha em va dir:
- Tranquil•la que no em crec que t'agradi- en aquell moment em sentia molt be perque el nen m'havia fet cas i res del que m'imaginaria que passaria així que molt fluixet perqu no ho sentis li vaig dir "gràcies" i men vaig anar. En aquell moment em va començar a caure una mica millor.