La Colla Del Bus

CAP 2: L'arribada

Quan vam arribar a la ciutat la meva germana ja estava desperta. Les dues estavem alucinant amb la ciutat. Normal, veniem d'un poble que no tenia ni cinema...

El meu pare va parar davant d'un edifici petit, vam baixar les maletes i vam esperar a la porta. El meu pare va obrir amb una clau i va dir:

-És un segon pis, però no hi ha ascensor...-La Mireia i jo estavem flipant.

-QUÉ?!-Va soltar ella. Vaig suspirar i vam pujar fins al segon pis amb les maletes. Vam entrar a l'apartament i vam alucinar. Era bonic i acollidor. Sincerament no m'ho esperava.

-Us agrada?- Va dir el meu pare amb un somriure a la cara. Les dues vam assentir- Hi ha 3 habitacions, una per a mi i una per a cadascuna de vosaltres. Les dues son iguals de tamany així que no hi haurà discussions.

Jo seguia amb el meu somriure de ximple a la cara. Em vaig dirigir a una de les habitacions i hi havia tots els mobles. Tota la casa venia amb el mobles, i això era d'agraïr.

Vaig deixar les maletes sobre el llit i vaig començar a ordenar la meva roba. I després vaig començar a enganxar pòsters (sí, em vaig emportar pòsters).

Després d'una hora vaig entrar a l'habitació de la meva germana. Estava allà, estirada al llit mirant al sostre.

-Hola princeseta- Vaig dir sentant-me als peus del llit- Que et passa?

-Res -va dir amb la veu trencada. Coneixia a la meva germana i sabia que li passava alguna cosa. Quasi mai està trista, i em va semblar estrany veure-la així. La vaig mirar com dient segur?.

-Es que... Tinc por de no poder fer amics aquí. -Va xiuxiuegar. La vaig abraçar i primer es contenia, però després em va tornar l'abraçada.

-Petita no t'has de preocupar per això! Ets una nena molt simpàtica i molt divertida, segur que faràs amics en dos dies.-Vaig dir somrient. Ella va somriure tot i que no se la veia convençuda. Vaig desviar la mirada cap a la seva habitació i encara tenia les maletes plenes sobre la taula.

-Va Mireia, no hi pensis més, vols que t'ajudi a desfer les maletes i organitzar-ho tot?-Vaig dir somrient. Va assentir i es va apartar del llit per posar les maletes a sobre. Vam estar una bona estona desfent maletes i parlant. M'agradava parlar amb la meva germana perquè era infantil i m'explicava les seves histories i els seus pensaments multicolor i escoltar-la em relaxava molt...

El meu pare ens va avisar per anar a sopar, les dues ens vam dirigir a la cuina-menjador (eren espais oberts) i vam menjar pizzes. Després de sopar tots vam anar directes a les nostres habitacions, estavem esgotats...

Vaig estar una estona parlant amb l'Àlex, però al poc temps em vaig qiedar adormida.