-Escolta. -va dir mastegant un xiclet.
-Ets tu la que estava parlant amb en Pol, oi? .-va continuar, mastegant el xiclet, és clar...
-Qui és en Pol, el noi ros? .-va dir sense presentar-li gaire atenció.
-Doncs sí. -va dir amb una cara de fàstic.
-Doncs tranquil·la, només li he preguntat quina aula era la de català, perquè? Sou parella? .-va intentar entendre l'Alèxia.
La noia rossa va posar una cara extranya.
-Doncs... No... Però estem a mitges. -i va somriure.
-Doncs noia, que vols que et digui... No fa falta que el controlis. -va dir-li l'Alèxia en to burleta.
-Noieta, jo de tu no em ficaria amb la Maria i les Marietes. -va dir la Maria, i van aparèixer 5 noies que anaven igual de "cursis" que ella.
-Maria i companyia si els pròxims 3 segons no esteu al vostre lloc hos guanyeu un neguetiu. -acabava d'entrar la professora de català, semblava molt mona, era baixeta, cabells arrissats i negres i portava ferros, semblava que tingués 34 anys o per allà...
La Maria i les "Marietes" se'n van anar emprenyades cap al seu lloc.
-Hola nois, bon dia, em dic Núria i aquest any, igual que l'any passat, seré la vostra professora de català. Doncs nois, avui... Ai! Hola! .-va dir mirant a l'Alèxia.
-Hola! .-va dir l'Alèxia.
-Ets nova? Com et dius bonica? .-va dir amb un somriure gegant dibuixat als llavis.
-Alèxia Vilaseca. -va dir tornar-li el somriure.
Les tres noies d'abans, la pèl-roja, la morena i la pàlida van somriure. Fins i tot en Pol.
-Molt bé Alèxia. Doncs comencem.
A l'Alèxia li va agradar molt aquella professora, i la seva manera d'ensenyar.
Això que li havia passat li va passar amb totes les matèries següents. Fins que va arribar la hora del pati...
CZYTASZ
SAPS QUE T'ESTIMO MOLT, NO?
RomansLes històries d'adolescents no sempre són les mateixes. L'Alèxia viu un problema molt greu que la obliga a mudar-se amb la seva tieta inspectora. En això coneix a les que seran les seves millors amigues i... En Pol??
