Cap a l'Erm de Flemt

Capítol II

Els pagesos del poble s'acomiaden mentre recorro el camí que rodeja els camps Shell. Intenten dissimular-ho, però en les seves mirades veig una barreja entre preocupació i orgull. Per una banda, ens coneixem des del dia que vaig néixer, sóc amiga dels seus fills, he estudiat i jugat amb ells així que no poden evitar estar preocupats. Per l'altra banda Kronso no es caracteritza per tenir grans guerrers i soldats, per això estan orgullosos. Per fi un kronsonià emprèn un viatge de gran perill. L'únic guerrer d'aquest poble va morir fa més d'un segle, es deia Trik. Se'l recorda en cançons i històries que són narrades en cada celebració del poble. Va ser el líder del vaixell que va salpar cap al Gran Mar Cristalí i va derrotar a la temible serp marina que portava 67 anys als nostres mars.

Crec que rodejaré el bosc i seguiré el camí que creua els camps Keema. Ja m'esperen prou perills a l'oest, els klegs els puc evitar. Segons els meus càlculs arribaré a Tisil d'aquí poc més de sis hores.

El camp em recorda al pare. Recordo totes els matins d'estiu que vam passar junts. Ell m'explicava històries mentre segàvem o collíem la fruita madura. Després, a les tardes anava cap a casa un parell d'hores abans que ell. Jugava una estona amb la Polly i després entrenava amb la mare. Gràcies a ella sé com agafar una espasa o com col·locar-me a l'hora d'utilitzar l'arc. La Polly ens observava somrient des de sota la morera. No sé què faré si no aconsegueixo salvar-los.

Provo de distrure'm agafant algunes flors anomenades keema i intentant fer una corona com ens van ensenyar a classe de botànica. Diu la llegenda que antigament aquesta flor només creixia a Orkeema, el nostre satèl·lit. Quan van arribar els primers mongs a Malmir, van entregar-li al rei algunes llavors que van ser plantades en aquests camps. Des d'aleshores les keemes floreixen cada tardor als nostres camps i als extensos prats del sud. Són presents a totes les nostres celebracions i adornen els caps de les nenes que les utilitzen per a fer les seves corones. Quan els klegs van fugir als boscos, després de la mort del rei Fash, van passar pels camps Keema i els van arrassar. Van tallar totes i cadascuna de les flors, les van trepitjar i les van llençar a les entrades dels pobles. Els experts creuen que aquestes flors són màgiques, que les llavors tenen algun component màgic que van obtenir de les terres ardents d'Orkeema. Després del que van fer els klegs, van tornar a créixer ràpidament.

Creuo el prat de keemes d'est a nord-oest. Ja he caminat quatre hores i encara no veig el riu. Espero trobar el corriol aviat i poder refrescar-me. Fa molta calor.

No sé si és el sol que m'està afectant, però crec que puc sentir l'aigua baixant pel riu. Corro guiant-me per l'oïda i no estava equivocada, he arribat al riu. Això vol dir que d'aquí a una hora arribaré al primer poble.

Em penjo les botes al coll i camino per dins el riu. Aquí s'està molt millor. Uns peixos bastant estranys envolten les meves cames i els hi donen uns copets molt suaus. Com no sembla que m'hagin de fer mal, segueixo caminant pel riu.

El paisatge és molt diferent al que he vist fins ara. A la meva dreta s'alça una imponent paret marró, escarpada i amb petits matolls verds a la part superior. A l'esquerra s'estenen prats de diferents flors blaves, vermelles i taronges. Prop del riu creixen alguns arbres. Puc distingir un pomer uns metres davant meu. Decideixo sortir del riu, ja que la corrent és cada vegada més forta. Em calço les botes i m'apropo al pomer. Quan arribo veig que les pomes són a les branques més altes i que només hi arribaré si pujo a l'arbre. Em col·loco l'arc a l'esquena, de manera que no em molesti al grimpar. Aconsegueixo arribar a la zona de les pomes. N'agafo una i m'assec en una de les branques principals, robusta i tan forta que pot suportar el meu pes sense problemes. La poma està deliciosa. No és com les pomes de Kronso, és molt més gustosa i dolça. No tinc gaire provisions a la motxilla, així que n'arrenco alguna més. Em donaran energia quan no pugui continuar. Quan tinc unes deu pomes, reemprenc la marxa.

Ara mateix m'encantaria veure algú, fins i tot un kleg. Fa més de quatre hores que no veig cap criatura.

Per fi! Veig un grup de cases davant meu i un cartell que m'indica que ja he arribat a Tisil.

Entro al poble i sento vuit parells d'ulls que em segueixen a cada pas. Ja puc veure la punta del palau que surt tímidament per damunt de les cabanes. Em dirigeixo cap allà, les portes són obertes, les creuo i un blint em barra el pas. Em pregunta qui sóc i perquè sóc aquí. Li explico que em dirigeixo a l'Erm de Flemt, però que Lord Kirina m'ha enviat a buscar familiars dels que han estat segrestats que em vulguin acompanyar. Després d'explicar-li tota la història m'envia a un despatx de la segona planta. A la porta veig un cartell. Aquest és el despatx del General Potts. A l'entrar em suggereix que segui davant seu. Torno a explicar el que ha passat avui. En Potts no diu res, observa la ploma mentre la fa girar a les seves mans. Finalment diu:

‒Ho sento, però crec que només tindràs una acompanyant de Tisil. Demà la coneixeràs.

M'ofereix unes galetes típiques del nord i un suc d'una fruita que desconec. Diuen que només creix als boscos de Lerona, que són a prop de Torrs, l'últim poble atacat.

‒Deus estar cansada i necessites agafar forces. Se't facilitarà una sala del palau per a passar la nit. Demà a primera hora tu i la teva nova companya podreu seguir el viatge que has començat aquest matí. Talmo, el següent poble, és a cinquanta minuts d'aquí ‒diu el general amb un to traqnuilitzador.

‒Perfecte! Gràcies per la vostra ajuda ‒intento ser amable, mostrar el meu agraïment, però no crec que estigui sonant gaire convincent. Estic massa cansada per mostrar la meva alegria‒. Li prometo que faré tot el que pugui per tornar amb la gent de Tisil segrestada.

Truquen a la porta. És un kedensie ‒així és com anomenem als centaures‒ que ve a buscar-me. M'acompanya a l'habitació on descansaré aquesta nit. Mentre caminem pels luxosos passadissos del palau em fixo en la seva llarga trena castanya. Li arriba a mitja esquena.

La meva habitació és senzilla. Té un llit, un armari i una taula de despatx. A l'escriptori m'han deixat unes quantes galetes més, una mica de fruita i una gerra d'aigua. Em canvio de roba i em poso un camisó que han deixat damunt del llit. Al cap de vint minuts em porten el sopar. Als palaus sempre serveixen grans banquets; pastissos, estofats, amanides, immensos plats de pasta, pollastre rostit, peix amb verdura... Quan acabo m'estiro al llit i estic tan cansada que m'adormo de seguida.

Em desperto, algú està trucant a la porta. Després de preguntar si pot passar, el kedensie d'ahir entra a l'estança. Em diu que la meva nova companya m'espera a la plaça. Camino arrastrant els peus per les irregulars pedres que cobreixen el terra del poble. Veig el General Potts i una blint. L'home me la presenta, es diu Iravis i els flems tenen un dels seus fills i el seu marit. Abans de marxar veig com li dóna un petó a dos petits blints i a un altre més gran. El general diu que són els seus fills i el seu germà. Quan torna, en Potts li entrega una destral de combat i ens desitja molta sort.