La setmana que ve començo cinquè. Com que no he trepitjat mai una escola de debò, estic mort de por. La gent es pensa que no he Anat mai a escola pero culpa del meu aspecte, però no és veritat. És per culpa de totes les operacions que m'han fet.
Vint-i-set des que vaig néxer. Les més grosses van ser abans de fer quatre anys, així que no me'n recordo. Però d'alesores m'han operat dos o tres cops l'any (entre operacions grans i perites), i com que sóc Massa baixet per la meva edat i a més tinc altres misterios mèdics que els metjes no s'expliquen, abans de em posava malalt molt sovint. Per això els meus pares van decidir que valía més que no anés a escola. Però ara ja estic molt més fort. L'ultima operació va ser fa vuit mesos, i segurament no m'hauran de tornar a operar fins d'aquí a un parell d'anys.
La mare em fa de mestra. Abans era il•lustradora de llibres per nens. Dibuixa unes fases i unes sirenes maquísimes. Però quan fa coses de nens ja no mola tant. Una vegada va intentar dibuxar-me un Darth Vader, però li va quedar una cosa que semblava una nena de robot amb forma de bolet. Fa temps que no la veig dibuixar. Em sembla que està massa enfeinada cuidant-nos a mi i a la Via.
Si digués que sempre he volgut anar a escola no seria del total veritat. Sí que volia anar, però només si podia ser com tots els altres nens que hice van: tenir una pila d'amics i jugar amb ells després de classe i aquestes coses.
Ara tinc uns quants amics de debò. El Christopher és el menú millor amic, i després vénen el Zachary i l'Alex. Ens coneixem des que érem petits. I com que sempre m'han conegut així, doncs ja hi estan acostumats. Quan érem petits sempre quedàvem per jugar, però aleshores el Christopher es va translladar a Bridgeport, a Connecticut, que és a més d'un hora d'on visc jo, a North River Heights, a la punta de dalt de tot de Manhattan, i el Zachary i l'Alex van començar a anar a escola. És curiós: tot i que el que se'n va anar a viure lluny és el Christopher, encara ens veim més que no pas amb el Zachary i l'Alex. Ara tenen una pila d'amics nous. Però si ens trobem pel carrer encara són simpatics amb mi. Sempre en saluden.
A part també tinc altres amics, però no són tan bons con el Christopher, el Zack i l'Alex sempre m'invitaven a la selva festa d'aniversari, però el Joel i l'Eamonn i el Gabe no m'hi han convidar mai. L'Emma sí que m'hi va invitar una vegada, peròja fa molt de temps que no ens veim. Això sí, a la Festa del Christopher sí que hi vaig sempre. No sé... poder en faig un gran massa, amb això de les festes d'aniversari.
YOU ARE READING
Wonder (Pausada)
RandomAgust (Auggie) Pullman ha nascut ambiente una greu deformació a la cara i s'ha hagut de sometre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a escola; fins ara, que te deu anys i està apunt de començar cinquè a l'escola Beecher. Si alguna vegada heu...