Playgirl

El canvi

Al cap d'una setmana de no haver anat a l'insti tenia masses missatges d'en Jack, el meu ex. Deia que havíem de tornar a ser amics, que sempre seria la seva millor amiga... Que asco. Per sort ja he passat per totes les fases d'una ruptura. Hora d'anar a classe.

Vaig anar a baix ja vestida i arreglada.

-  Hola reina- Diu ma mare. Te els cabells rossos tenyits, els ulls blaus molt clars, pell blanca... era bastant guapa tot i tenir una edat.

-  Hola.-Dic seca.

-  Avui vas a l'escola?- Pregunta amb esperança, ja que ha estat preocupada per mi tot aquest temps.

-  Si.

-  Que bé! Vols algo per esmorzar?

-  Si, nutella.

-  T'has fet farts de nutella aquests dies!- Pot ser que estigui millor però la meva paciència es escassa.

-  Vull una puta llesca de pa amb nutella!!

-  A mi no em parles així nena!! Passa cap a l'institut!! No et vull ni veure!!

-  Pos ok- Responc amb ràbia continguda intentant mantenir una apariència d'indiferència.

Agafo la moto i marxo cap a l'insti.

Al arribar tots els meus amics i coneguts em saluden.

-  Sara!- Crido a la meva millor amiga. Se que l'imbècil d'en Jack estava penjat d'ella, però ella no en té la culpa... Ella es d'una alçada normal, ulls marrons, cabell castany clar, bon cos, cara bonica... Bàsiquament, perfecta. A més a més es molt agradable.

-  Jo!! Que bé! Per fi has arribat! Estàs bé? En Jack es un inútil, Com t'ha pogut deixar!?

-  Doncs fent-ho, en un sopar romàntic, no torno mai més amb un raro.

-  Aquell tenia una depressió terrible.-Diu agafant-me la mà i comencem a caminar cap a la classe amb tranquilitat- Era raro, estava deprimit, era sensible... - Diu posant els ulls en blanc.

-  Bah! Ja dec estar acostumada a tallar tant, ho he superat tot sense pro...- No puc acabar la frase per que apareix la Laura, o Lau com li diem.

-  Holii!! Que tal portes la ruptura!!!- Diu cridant. La Lau, una noia amb poca roba, cabells llisos castany fosc bon cos i ulls de color mel, molt llançadeta i amb masses hormones. Però es simpàtica i cau bé.

-  Genial! Ja em veus totalment renovada!-Dic, i es veritat.

-  Que bé! Adéu Jo! Chao Sara!- Diu la Lau saltant.

-  Bye Lau!!- Diem la Sara i jo.

-  Com es nota que mai ha passat per una ruptura.- Diu la castanya clara.

-  Suposo que al ser ella qui juga amb els nois.- Un moment! Ja està! Començo a riure com una boja. - T'ha picat un puticornio?- Pregunta amb sarcasme la meva amiga al veure la meva reacció.

-  Ja sé el que faré aquells retardats ja mai em tocaran es ovaris de nou!- Responc efòrica a la vegada que salto amb la mà alçada com si fos superman.

- I... compartiràs aquesta informació amb mi ?

- Segur! - Responc amb entusiasme.- Vull ser com la Laura! D'aquesta manera em venjaré de la raça masculina disfrutant al màxim del seu sofriment.- somric maliciosament mentre tornem a caminar cap a la nostra classe.

Quan arribem a la classe ens posem als nostres llocs esperant a la professora. Al cap de 2 minuts parlant amb la Sara, la Trini Hernàndez, la professora, entra per la porta fent-nos callar a tots.