[X]

Capítol 1

-Va, Evelyn, només serà una estona més.

-No puc, els meus pares em van dir que, com a molt tard, a casa a les dotze.—li replico a en Marc.

-No siguis així, va, segur que no passarà res i a més, ens ho passarem bé.—va afegir l'Oriol.

Els meus pares m'havien deixat sortir amb la condició de tornar a casa a les dotze, però els meus amics semblaven tenir moltes ganes de que em quedès.

-...va, està bé, em quedo. —només acabar de dir-ho i ja veig un somriure a les cares dels meus amics.

Vam anar a donar un tomb per la zona y vam arribar al límit on hi havia una reixa que separava la societat del bosc.  

-Anem tornant?—vaig preguntar al veure que no podríem passar. 

Però els meus amics havien trobat una forma de passar i, si no fos perquè teníen la mirada clavada en ella, no hauria vist el forat que hi havia una mica més a la dreta nostre.

-...ni de conya, sabeu de sobres que està prohibit.

-Vinga, només serà una estona. A més, no tens curiositat per saber què hi ha a l'altre cantó?-va dir l'Oriol amb un riure entremaliat.

-No. Que no veieu els senyals? Si diu "perill" serà per algun motiu. Va, tornem ja, nois.-insisteixo.

-L'Evelyn té raó.—afegeix la Tina—Millor que anem tornant.

Ells s'ho romien una estona i al final decideixen.

-Nosaltres hi anem.—diu en Marc parlant per ell i l'Ori.—Podeu anar tornant soles si voleu.

Acaba de dir i es fica pel forat després de l'Oriol. La Tina em mira amb cara de culpable i seguidament va rere ells.

-...ei! Espereu-me!—dic ficant-me pel forat.