Cinc de novembre

Era tard, ara no ho recordo bé del tot, però estic segura que va ser abans de les onze ja que a mitja nit jo entrava a treballar. Vam aparcar al pàrquing que hi ha just davant la biblioteca, i ens vam dirigir a aquell portal que ja ens era familiar, ens vam asseure, notava el fred de les rajoles a través dels pantalons, però no em molestava. Vam parlar durant hores, de tot i de res, no recordo a quina hora havíem començat, el que si se es que se'ns va fer tard, el temps amb ella no corria, volava.
Ja començava a fer fred, vaig intentar calentar-me les mans com vaig poder, ella va riure i mentres em mirava em va oferir els seus punys de la jaqueta perque hi poses les mans i no tingués tant de fred, quan les meves mans van tocar les seves un formigueig em va recórrer tot el cos, vaig somriure nerviosa, la conversa seguia, no se de que vam parlar però segur que no tenia importància, de cop i volta vaig veure com s'apropava cap a mi, veia els seus llavis cada cop més a prop dels meus, fins que es van fondre en un càlid petó. Notava el cor xocant contra el pit, la respiració se m'accelerava, ja no tenia fred, ens vam separar un instant, però jo vaig voler tornar a sentir els seus llavis una altra vegada. Va ser un petó llarg i nerviós, no volia que acabés mai. Tant de bo no hagués hagut de marxar a treballar aquell dia.