ANONIMS:

222 5 0
                                    

Este realto es en catalán , si alguien no entiende el catalán y lo quiere traducido al castella que lo comente en los comentarios y yo encantada os lo publicaré en castellano para que lo disfruteis.

Por cierto este relato lo presente a un concurso literario por Sant Jordi en mi instituto, y aunque no gano ningun premio yo estoy muy orgullosa de haberlo creado.


                                                                                                                                                    Dilluns 5 d'abril del 2018

Estimat Raoul Holmes,

Em dic Lucía Vazquez i sóc una jugadora de futbol de l'equip català Gimnàstic de Tarragona, més conegut com Nàstic i m'agradaria poder comptar amb els teus serveis i els de la teva ajudant Nerea Watson per a que inteneu resoldre el meu cas.

La veritat es que explicar-t'ho per carta és una mica complicat per tant m'agradaria trobar-me amb tu i la Nerea quan més haviat possible.

Fins aviat.

Espero la teva resposta.

Atentament: Lucía Vazquez.


Dilluns 9 d'abril del 2018


Estimada Lucía Vazquez,

He rebut la teva carta i m'agradaria comunicar-te que tant jo com la meva ajudant estem disposats a intentar resoldre el teu cas.

Segons he llegit en la teva carta, l'assumpte del qual en vols parlar amb mi i la Nerea és una mica complicat per a explicar-ho per carta per tant estaria encantat de poder-me trobar amb tu demà al matí a la cafeteria Road Traveling de Barcelona a les 9:15 h per a poder parlar amb més tranquilitat.

PD: Portar-he una gavardina negra i un barret marrò, per a que hem puguis reconeixer.

Atenatament: Raoul Holmes.


Avui és dimarts 10 d'abril del 2018 i per tant ara mateix em disposo a sortir de casa, un cop al carrer em diriguiexo cap al Passeig de Gràcia per a trobar-me amb en Raoul. Una vegada que arribo a la cafeteria Road Traveling entro a dins i m'assec a la barra, llavors una dona jove i rossa d'uns 26 o 28 anys aproximadament s'he m'acosta i em diu que el senyor Holmes m'està esperant a la zona VIP de la cafeteria per a poder parlar allà. M'aixeco de la cadira i m'acosto a la zona VIP, un cop allà m'assec en una taula amb en Raoul que porta una gavardina negra i un barret marrò tal com deia a la carta i vam començar a parlar sobre els anonims que he rebut durant aquestes ultimes dues setmanes amb missatges com per exemple:
" Deixa de jugar al futbol i dedicat a cuinar " o sinó tambè " Com en el proxim partit no marquis 2 gols no voldras saber el que sere capaç de fer "...... en resum que he rebut com uns 30 missatges anonims d'aquest tipus, i lo pitjor de tot es que m'els he trobat a qualsevol lloc com per exemple a la guixeta del vestuari o fins i tot enganxats al parabrises del cotxe.

Despres de parlar durant una estona, vam demanar uns croissants i uns cafes i quan ens els vam acabar vam pagar a la cambrera i ens vam diriguir rumb a casa meva per a que li pogués ensenyar els missatges.

Un cop a casa meva, ens vam diriguir al despatx del meu marit, que era el lloc més segur de la casa per a poder guardar les cartes anonimes, ja que darrere del quadre del meu fill es trobada la caixa forta, però compte que això que us acabo d'explicar es TOP SECRET !!!!!!.

RelatosDonde viven las historias. Descúbrelo ahora