Paraules del passat

Llum de la nit

Llum de la nit
Això és el que són els meus versos.
Versos tristos que no són més que un sospir
Per als teus sentits,
I simples paraules per als teus ulls.
Versos que cerquen a tothom
I ningú els troba
Versos que es deixen portar pel vent,
Ja que no tenen forces per caminar.
Versos caiguts del seu tro inexistent,
D'un sentiment perdut,
Que existeix mentre siguin llegits,
Però desapareix tan ràpid com el present.
Versos de la veritat més pura,
Ocultada amb mentides.
Versos incoherents, solitaris, perduts...
Sense ningú al món.
Versos de tristesa, agonia, pena i dolor.
Sentiments que quan arriben al meu cor
Fan a qualsevol... Millor que jo.
Versos que somien amb la llum del dia
Però mai la veuran.
Versos que no poden complir els seus somnis,
Ja que són la llum més fosca de totes,
La de la nit.
Versos que desitgen ser compresos,
Però només són llegits.
Això es el que són els meus versos.
Un crit inaudible,
Un simple reflex de la llum vertadera,
Convertint-se així,
En llum de la nit.
Versos sense esperança,
Sesne veu amb la qual cridar,
Sense ulls amb els que plorar,
Sense vida amb la que morir.
Versos que varen conèixer la seva derrota,
Abans de ser si de cas
Escrits.