La teva resposta no esperada

Perdona per no estar a l'alçada de les teves espectatives...

Bé doncs, ara em toca actuar com a persona madura que soc i agraïrte totes aquestes paraules plenes de amor. Se que probablement han estat un sacrifici i espero profundament que t'hagin ajudat a treure't aquest malestar del pit. Gràcies per haver-me fet veure que t'he ajudat amb el simple fet de ser amable i comprensiu, significa molt per mi.
Has de saber que jo em regeixo per la expressió "si necessites una mà, recorda que jo en tinc dues". I això s'aplica ara i en qualsevol moment de la meva futura vida.
Jo crec en l'amor, crec que dues persones es poden estimar  i crec que l'acció mès petita pot desencadenar un huracà. Per això et vull dir que és no em sembla estrany que una persona t'agradi pel simple fet de ser amable. Ho atribueixo al fet de haver estat allà quan ho necessitaves i vull tornar a insistir en que penso seguir estant allà, que hagis extret tot allò que portes a dins és algo preciós i estic encantat de que hagis confiat en mi suficient com per obrir-te en canal. Se lo difícil que és i se que ara mateix tinc el teu cor a les meves mans. No jugaré amb ell, no tinc aquest dret i tampoc vull fer-ho, han jugat amb el meu cor i m'he hagut d'empassar les llagrimes. No és quelcom bonic.
No entraré dins de l'aspecte físic, sí, puc ser guapo però la gent canvia, jo canviaré i demà no serè igual a avui. T'agraeixo moltíssim aquestes paraules precioses, però el físic per mi no és res, és quelcom efimer i massa manipulat.
No tinc previst deixar-te de parlar ni bloquejar-te ni res, des del meu parer crec que això no solucionaria res. No et rebutjo pas, és mès, crec que t'entenc més i et dirè que tens raó. Tens raó per dues coses.
Vivim en una societat hipócrita la qual no m'ha donat les eines suficients com per apreciar de veritat aquestes paraules, jo sóc hetero, és cert. Voldria no ser-ho i poder-me considerar Bisexual però no puc. Ningú m'ha ensenyat ni he tingut les vies per aprendre-ho. Per aixó et vull dir que t'admiro. T'admiro per haver-te confessat en aquestes circumstancies, se que no ha de ser fàcil. Gràcies.
Hi ha un moment en la teva carta on dius que sóc massa genial com per ficar-me en una relació on fós rebutjat pels demès. Potser tens raó, m'agradaria pensar que no i m'agradaria pensar que soc capaç de viure sense necessitat de saber que pensen els demès de mi. Vull dir-te que no t'infravaloris, tu també ets un noi genial i tens la gran sort de que escrivint t'expresses molt bé, no paris mai d'escriure en serio, tens un gran futur.
Actualment ens volen fer pensar que l'edat importa i totes aquestes tonteries (a parer meu). És cert que el cervell està creixent i que estem patint canvis en la nostra manera de pensar i viure. Són etapes i crec que ets madur suficient com per saber que és el que mès et convé.
Seguiré l'ordre de la teva carta i et respondré a l'apartat de si vull tenir fills, sí, els vull tenir, vull tenir una filla. Sempre he volgut una germaneta petita i no he tingut la oportunitat, per això m'agradaria tenir com a mínim una filla. És mès, m'agradaria ficar-li el nom de Murphi i més ara que estic escoltant la banda sonora d'Interstellar. Crec que és un nom infravalorat i preciós.

Actualment tinc 0 ganes de riure, és mès m'he emocionat i tot llegint aquestes paraules tant boniques cap a mi. Ho consider-ho un acte de valentia i un acte que penso admirar sempre. Et torno a agrair el fet que m'hagis enviat això, ja que no té preu. GRÀCIES. Has tingut mès impacte del que creus dins la meva vida, i mès després d'aquest escrit. Estas boig, sí i jo també ho estic, suposo que per això ens caiem bé... Sé que és egoïsta però m'agradaria que poguessim seguir parlant sobre burrades quan ho necessitem, sé que potser és difícil però miro en un futur i veig el moment en el que seguim parlant sobre borracheres i tonteries.

No t'oblidaré, ara ja m'es impossible després de llegir aquesta obra d'art escrita amb paraules. Si acceptes un consell d'una persona que ha viscut dos anys més que tu és el de no tenir pressa. Tot arriba, els meus pares m'ho deien constantment i ara veig que tenien raó. No corris quan pots caminar, parat a veure el paisatge, disfruta. No fagis coses per acontentar les masses. Fes coses per tu mateix, que és el que t'emportes.
Actua pensant que cada acció té conseqüències, però mai et reprimeixis, VOLA.
Somiar es de valents, així que no deixis mai de SOMIAR.
Pensa que l'orgull pot ferir i el perdó pot curar, ESTIMA.
La vida en societat no val la pena, ALLIBERA.

Gràcies per tot i per sempre.

El teu crush de l'estiu 2018.
~HVO~