L'endemà, van seguir parlant. Ell necessitava (i volia) saber que pensava aquella noia per ell, quins eren els seus sentiments. Va haver d'insistir molt, fins que la noia li va intentar explicar. Ell, però, li va dir que no sentia res per ella, que la veia massa petita. No obstant, van seguir parlant, ja que tenien coneguts en comú. Parlaven cada dia, de qualsevol cosa, però ell necessitava alguna cosa més. Ell volia que ella fos capaç de saludar-lo si es trobaven algun dia. Ella deia que ho faria, però quan es creuaven no s'atrevia a fer-ho.
Es van creuar diversos cops, però aquella paraula, tan senzilla i fàcil, no sortia de la seva boca. Es quedava tancada, i d'allà no es movia.
