Poesia Catalana

El meu sentit de viure

On vaig estar

Quan tu i el teu cor et feia mal

No et volia ajudar

Però ara m'assabento de tot allò

Vull que no estiguis com em va passar a mi fa poc

Vaig perdre tot el que tenia

I havia de donar-li un sentit a la meva vida

Per que sabia que si superava cada obstacle que n'hi havia al meu camí

Podia fer front al meu somni

I llavors així podia oblidar tot el que em va ennuegar

En un lloc molt fosc, era el meu cor

Dia tras dia vaig voler passar tot per superar-me

Mentre tu allà estaves sol sense res de companyia

per fer front al teu mal? O alguna cosa que et passava tenies por d'alguna cosa?

em dona igual ja que hem va passar a mi llavors

m'has d'escoltar i deixar enrere els teus rencors

Per que tens somnis

Ets una persona com tothom

I perquè quan els superessis

I seràs lliure dels teus mals imaginaris

Que molts vegades son molt temeraris

Que costen d'anarse dels teus records

Que tens mals quan saps que alguna cosa t'ha afectat

I no pots deixar de pensar

Però jo se que si t'ajudo amb el meus petons

No ets sentires

tan solitari

i seràs mes que un covard que no pot superar las veritats

Que té la realitat

No estem en els videojocs

I saps que això es mes que un joc

Això se li diu confiança i vida

El teu voltant a tota la gent li ha passat tot el que tens

I pensaven que no tenien remeis

Però es van aixecar i van dir no plorar mes

Perquè no serveix de res.

Righteus