Feies mitja, escoltant Bach;
les orenetes voleiaven
seguint la melodia i el compàs;
t'asseies en una roca
per a contemplar, com les onades
ballaven en el mar.
Els rajos de Sol, t'acaronaven
les galtes rosades;
les teves trenes platejades,
semblaven or;
te les acariciava, tu estaves
callada; escoltant els batecs
del meu cor.
Prenyada estaves; ho notava,
les patades del bebè;
encisadores a la meva galta;
com dues llunes,
els teus ulls brillaven.
Com perles precioses, junts
estàvem; t'aixecares
anunciant-me , que el paradís
et cridava.
Vas desaparèixer en les aigües,
de l'oceà turquesa que ens envoltava;
no et vaig tornar a veure,
"perquè ho vas fer?", t'ho vaig
preguntar, trist al vent.
Tornares per demanar que t'acompanyés;
em vaig negar car no ho
volia fer; llavors vas esfumar-te
definitivament.
BẠN ĐANG ĐỌC
POEMES I VERSOS D'AMOR SENZILLS I TENDRES
Thơ caRecull de poemes d'amor publicats per primer cop a "Records de Joventut"