L'espurna que encén la flama,
és l'amor, que s'ha format, entre nosaltres;
la flama que origina el foc,
és la ginesta perfumada i de color groc.
Els teus ulls són safirs,
que brillen en la negror de la nit;
les teves galtes rosades,
dues llunes en l'aigua.
Del teu cor, n'ha brotat,
un jacint morat;
que busca la passió,
de la fogata de l'estimació.
L'amor és una utopia,
és el foc de la vida;
que crea ferides quan separa,
quan ajunta, records inoblidables.
L'espurna que encén la flama,
és l'amor, que s'ha format, entre nosaltres;
la flama que origina el foc,
és la ginesta perfumada i de color groc.
Dos papallones sobrevolaren,
els nostres caps, quan ens besàrem;
els nostres llavis, es tocaren,
suaument, amb la dolçura;
de la llum de mitja nit,
en l'arena de la platja.
L'espurna que encén la flama,
és l'amor, que s'ha format, entre nosaltres;
la flama que origina el foc,
és la ginesta perfumada i de color groc.
YOU ARE READING
POEMES I VERSOS D'AMOR SENZILLS I TENDRES
PoetryRecull de poemes d'amor publicats per primer cop a "Records de Joventut"
