Tothom fugia d'un lloc a un altre, semblava tot una apocalipsi, l'angúnia i la desesperació regnava la societat.
Ja no hi anava a l'escola, m'ho van prohibir, els pares tampoc sortien a cap lloc, en aquell mateix moment estàvem tancats en el saló, a les fosques. Des de fora es va sentir una gran alarma que no havia escoltat mai. Els pares i l'àvia van ficar una cara que en un altre moment hauria sigut fins i tot graciós, però en aquell context, només m'expressava terror i ansietat.
La televisió que abans utilitzàvem per veure els nostres dibuixos animats preferits es va encendre.
I un anunciat va sortir.
— Això no és un simulacre —
— Bon dia, sé que hem estat bastants dies sense comunicar-vos res, les xarxes i tot el que ens relacionava amb les altres persones de l'exterior s'han tallat, sí, com ho escolteu, això és un 120, repeteixo, és un 120. Estem en guerra amb Estats Units.
