Els dies se'm feien molt pesats. Ja no podia més, m'estava morint de gana, només ens donaven un petit tros de pa, era la situació més incomoda que jo havia viscut.
Jo sempre intentava deixar-li més menjar a la mare, ja que ella tenia que alimentar no a una boca, sinó dues.
Dins de la patera, estàvem apretats com unes anxoves, i encara així a l'hora de dinar lluitaven per un tros de pa.
El desastre es desenvolupava davant els meus ulls.
