Explico

Està ocupada?

És de nit i estic a la plaça de la vila, famosa per les seves rajoles fetes pols i per altres coses de menys rellevància cultural. Avui sembla un dia normal, però no, perquè hi ha cadires i un escenari. Moltes cadires, per cert. I a sobre aquestes cadires hi ha persones de totes les edats. Malgrat totes les cadires, la frase popular no para de repetir-se: "Està ocupada aquesta cadira?". Doncs sí, o bé falten cadires o bé sobra gent.

És molt interessant la manera de fer la mateixa pregunta. Hi ha gent que te la senyala i et fa un moviment ràpid amb el cap. Llavors, quan li dius que està ocupada fan un moviment com de negació i/o de rebuig. Tanmateix, tenim la gent educada que et dedica un afable somriure mentre li estàs partint el cor al informar-li sobre la ja ocupada cadira la qual no podrà adquirir. Després hi ha aquell o aquella que l'agafa sense miraments. Que hi ha una bossa? Quina pena. La típica manta de iaia que en cobreix quatre? Per una no passarà res. Doncs no! Una cadira reservada és sagrada. Atreveix-te a tocar una d'aquestes i et caurà a sobre la fúria del tiet del cosí d'un company teu de classe.

Però, malgrat aquest espectacle, al final uns aconsegueixen cadira, altres resten dempeus... i després estàs tu, que et penses que encara ets un nen petit i t'asseus "assambleàriament".