Surts. Tot va bé: llibre, rinyonera i les claus de casa. Trobes un bon banc. T'asseus. Obres el llibre. Tot va bé. Comences a llegir. Venen a tallar l'herba del parc on ets. Ja no tot va bé.
Serà trist, però sí, sempre molesten. Quines ganes tallar l'herba per la tarda quan és l'hora on hi ha més gent per allà, si hi ha algú. No poden fer-ho al matí? Si us plau em fareu un favor ben gran. Malgrat tot, sempre es troba un altre banc i al dia següent ja han acabat, encara que llavors queda aquella olor, aquella fragància, aquell mal de cap d'herba recent tallada que et dona ganes de portar una mascareta alemanya (eren les millors a la Gran Guerra, crec, i sinó doncs... és alemanya, què més voleu).
Després, com he dit, m'he canviat de banc i he continuat la meva lectura fins que el cap se m'ha girat amb tant de castellà antic; doncs estic llegint La Flecha Negra de Robert Louis Stevenson. Gran llibre. Recomanat llegir aquest o almenys un altre de l'autor, com La Isla del Tesoro.
YOU ARE READING
Explico
RandomBàsicament escriure per escriure. El que em surti de dins en un moment concret i en un lloc concret de la meva vida.