Explico

Al Terra

Bé, doncs quan vas de concert la gent jove és la que més li dona a l'alcohol, no? Clar que sí. I acaben tots borratxos. Però, ep! Que aquí està el bon senyor de cinquanta anys llargs (llargs) disposat a deixar-ho tot: Diners, vida i salut. Pobre home...

En el concert d'Aldarull ja se'l veia venir. Estava ell davant l'escenari a la part esquerra, on érem unes companyes i jo. Ens ho estàvem passant molt bé i l'home tampoc deia res; sempre amb els llavis enganxats al got. Quan va acabar Aldarull va començar Zapato y Cordón. Aquest crack seguia a primera fila sense abandonar la beguda amb la cara de borratxo perdut que se li anava visualtzant cada cop més. Des de la grada contemplavem tot el batibull de gent. Ell destacava com a mite que era.

El concert tocava a la fi i ja feia una estona que Crim sonava sense parar amb les seves guitarres, la seva percussió i la bona veu del cantant. Tanmateix, davant meu algú tocava a la fi també. Li van fallar els genolls i no vam poder reaccionar a temps. Es va desplomar al terra i el seu alcohol va acabar sobre meu. El senyor de cinquanta anys (llargs) havia estat abatut en combat. El vam aixecar, se'n va anar i va desaparèixer.

Quina pena. Però el concert ens va agradar, eh. Això va ser un plus bastant anecdòtic.