La nova llei

Els dos bàndols

Obstàcle número 61:

"Agafa 5 objectes de casa teva per anar a viure 48 hores a la zona 3, desert, no rebràs cap mena de recursos per sobreviure. Bona sort"

Em dic Etta i tinc 20 anys. Per cada obstacle que supero em faig una trena, en tinc 60 i espero tenir-ne més. No sóc com els demés, si alguna cosa no m'agrada ho dic, no m'agrada que se'n enriguin de mi.

Ens vam mirar i a l'instant vam començar a córrer per casa.

-Amy!!! Agafa la garrafa d'aigua -vaig dir mentre jo agafava la tenda de campanya.

Eren les 6 del matí i haviem d'arribar a les 8. Jo estava preocupada, mai l'Amy havia estat tan malalta.

Tot va començar aquest any, el dia de l'obstacle 60, ningú sap com però va començar a tenir al·lucinacions, a no tenir constància del que feia. Semblava que algú la controles des d'algun altre lloc. Des de llavors hem intentat buscar una solució, però no es pot fer res. Ja coneixíem més casos de persones que els hi havia passat, que havien embogit però no pensavem que ens tocaria a nosaltres.

Corríem pel carrer, per agafar l'últim tren que sortia cap a la zona 3, per sort vam arribar a temps.

-Etta, l'aigua la tens tu oi...? -em va preguntar l'Amy confosa.

-No, la tens tu -vaig contestar molt segura

-Jo he vist que l'agafaves, jo ho he vist!! -va arrencar a plorar l'Amy

-Merda, ja ens l'han tornat a jugar -vaig dir jo mentre la consolava

Jo sabia que hi havia alguna cosa molt perillosa darrere d'aquestes al·lucinacions, i havia d'averiguar-ho, però necessitava ajuda. I, si no ho feia, l'Amy se'n podria anar a l'altre bàndol.

En aquells moments vam escoltar una veu que deia:

-Jo en tinc

Les dues vam aixecar el cap i vam veure un home molt alt i bastant pàlid no ens ho creiem, mai ningú ens havia ajudat. No sabia que contestar, però ell va continuar parlant.

-Em dic Archer, no he pogut evitar escoltar-vos, només us vull ajudar, sé el que està passant a la teva germana per què li va passar el mateix a la meva mare, ara està a Ayux sud, per culpa de les al·lucinacions no va poder continuar i la van traslladar. Sé que algú la controlava, és impossible que just quan estava a punt de superar tots els obstacles emmalaltís. Bé, el que us volia dir és que estic disposat a deixar-vos aigua a canvi de que m'ajudeu a descobrir que s'amaga darrere aquest sistema en el que ens estan obligant a viure.

-D'acord -vaig contestar ràpidament.

L'Archer es va sentar a la meu costat i em va explicar més detalladament com la seva mare va acabar deportada a Ayux sud i això em va cridar l'atenció ja que als meus pares els hi va passar algo semblant.

Quan jo tenia 5 anys i l'Amy tenia 3 anys feia poc que s'havia implantat aquesta nova llei , els nostres pares van haver d'anar a fer una de les proves finals en concret la 63 , uns dies abans d'anar ha realitzar-la el meu pare va començar a tenir les al·lucinacions que també té ara l'Amy , pero les seves eren mes exagerades i severes. Quan van acabar la prova només va tornar a casa la meva mare, ella ens va explicar que durant la prova el meu pare no va poder continuar degut a una al·lucinació que el va fer caure mort. La meva mare era una dona molt valenta i va decidir enfrontar-se a les autoritats i lluitar en contra d'aquesta llei, però allò li va sortir molt malament i a dia d'avui no sabem on es troba , segurament la van matar o qui sap igual la van deportar a Ayux Sud. Des d'aquell dia l'Amy és l'única família que em queda i tinc por de que li passi lo mateix que al nostre pare, per això des de que era petita l'he intentat protegir de tot pero a mida que creix se'm fa més difícil.

De sobte vaig veure una cosa que s'estava movent dintre de la bossa que portava l'Archer.

-Archer crec que hi ha alguna cosa a la teva bossa que vol sortir- vaig dir

- Ah si l'Osiris, segur que té gana- em va contestar

Un cap pelut va sortir i em vaig donar compte de que era un.....mico??!!! Que coi fa aquest home amb un mico.

- Et presento al Osiris el meu company de viatge- va dir em molt entusiasme

- Enserio!!?? Un mico com a company- vaig riure

-Ei que aquest mico em fa millor companyia que tu - va respondre amb un to ofès

Entre rialles se'ns va passar el viatge més ràpidament de lo normal.

Finalment, després d'aquest llarg trajecte vam arribar al nostre destí, no hi havia ningú, estavem sols.