Ella donar la cara

Tot va ser així

En un petit poble de França, Delavok hi havien els cavallers i les donzelles. Les donzelles no podien sortir de dia perquè sinó altres cavallers que no siguin el seu marit s'enamorarien d'elles. Només podien sortir de nit sense que ningú les veiés.

Però hi havia una dona que sempre sortia. Es deia Dorotea, un nom que significaba regal de déu. Era de estatura mitjana, tenia 28 anys, molt jove, amb els cabells de color cafè iguals que els seus ulls i era d'una pell pàl·lida. Les altres joves sempre que anaven al balcó a estendre la roba la miraven amb cara de fàstic.

Ella abans de sortir, es guarnia per assemblar-se a un cavaller, tota la gent sabia la seva verdadera identitat però encara així no podien fer res.

Un dia asolegat va voler sortir al camp a agafar flors. Va aprofitar-lo. Un cop va arribar no es va adonar de que hi havia un guardia. De tanta calor que feia es va treure tota la vestimenta que portava, justament en aquell instant el guàrdia va sentir un petit soroll. Era la dona que intentava treure's l'armadura. El guàrdia va deduir que aquella veu era d'una noia, va anar corrents i va cridar:

-Eiiii! Atura't!

Aquella dona no tenia més elecció va decidir aturar-se per què no servia de res corre sense esperances, encara així l'agafarien i tindria pitjors conseqüències.

En qüestions de minuts ja s'estva emetent-se per les notícies, diaris,...

Tot el món estava parlant, tafanejant, criticant,...

Quan l'estaven portant, tots el periodistes van aprofitar aquell

moment per gravar per emitir-ho en viu.

-Això va per a totes aquelles dones que volen ser lliures i no poden!! Sortiu a fora i donem la cara sense por!! Nosaltres som millors podem amb tot, sortirem endavant!!! -Va cridar amb les poques forces que tenia.

Totes aquelles dones que la van escoltar van sortir a fora inmediatamen. Aquelles dones que no tenien diners per comprar-se aparells electrònics, van escoltar crits de dones elles també van sortir de les seves cases.

-Tracteu-me com vosaltres!

- Sóc donzella, i que?!

-Jo també, algun problema?!

-Digueu-nos que teniu contra nosaltres?

-Sou uns maleÏts

-Fora,fora!

Totes les dones van sortir a lluitar, els guàrdies del poble van sortir a parar aquest conflicte.

Aquella dona, Dorotea, va haver d'anar a un judici i la van condenar a 10 anys.

Aquell dia va canviar per complet a Dorotea, la va deixar bocabadada ,va aprendre moltes coses importants de la seva vida.

El dia en el qual va sortir de la presó, ningú la va vindre a recollir per la benvinguda. Tot el món estaba en contra del que va fer.

Aquesta vegada va intentar arreglar les coses que passaven en el poble.

Va començar amb una petita campanya no més de 20 persones, més endavant amb una campanya que la formaven unes 120 persones.

- Vinga, vinga, agafa aquests papers.

-Si,si sense problema.

-Quins informes necesitabas?

-Aquells que tens a la teva esquerra.

-Té.

-Gràcies, vinga! Ànim! Que el temps és or!

I així era com treballen molt. Per cada dia per seguir més endavant. Aquelles persones eren molt generoses, amb un cor molt gran. Van entendre tota la vida de Dorotea i la van donar suport.

Van fer de tot, fins que a les donzelles les van respectar.

Dorotea era una dona meravellosa, va haver de saltar molts obstacles, però encara així els ha superat.

Va treballar molt per sortir endavant. Va sortir en anuncis de televisió i diaris.

Avui la Dorotea té 86 anys, té una filla que es Harmony que significa harmonia, era igual que la seva mare pero ella no tenia la pell tan pal.lida, tenia tres nets Adara que el seu nom significaba belleza i tenia 6 anys, Eudor que significaba bon regal que tenia 7 i Daphne la més petita que tenia 4 anyets que el seu nom significaba victoria. Tots es semblaven a Harmony menys la Eudor que semblava la réplica de Dorotea pero en noi. Harmony també, va seguir els mateixos passos de la seva mare. Dorotea va expandir la seva història per molts llocs del món.

Un dia inesperat, Dorotea estava amb la seva filla i els seus nets en un viatge per Austràlia, estaven en un zoo. Harmony va proposar fer una foto al costat dels kangurs per posar-la al seu àlbum de viatges de la familia. Quan harmony va fer la foto i va sortir el flash, Dorotea va morir instantáneamente a causa d'un infart.

Tot el món va reaccionar i la va anar a ajudar-la , però no hi havia manera de despertar-la.

-Estasg bé?

-Queg pasa?

-Ambulanciagg, please!

-Call the ambulance quik!!!

- I'm already in it.

- Lavia!!! Desperta!-Va cridar la Daphne, pensaba que la seva àvia estava fent la migdiada.

La gent intentaba ajudar pero no entenien ben bé la llengua.

La van portar-la al hospital més proper. Però ja estava descansant amb déu. L'última paraula que va poder dir va ser.

-Eudor, fill meu, el meu final ja arriba, està molt aprop...

Eudor, es va quedar sorprès pero va pensar que la seva àvia

estava dient coses sense sentit ja que estava una mica vella.

-Àvia que dius? -Li va murmuir.

-Eudor somriu! - Li va dir la seva mare.

Dues setmana després de la mort de Dorotea i el seu enterrament, quan ja tot el món ho sabia, van donar a una ONG

aliments, roba i joguines.

Dorotea va morir en pau i tranquilitat, amb tots els seus somnis fets realitat. Ella a fet el correcte. Si vols fer el teu somni realitat fes-lo real, fins l'impossible és possible.