ELS LAURIENS

PROBLEMA MUNDIAL

¡Visita mi sitio web ya!

https://sites.google.com/institutvalles.cat/huanem-wattpad/inici

Hola, em dic Sophia Swift Laurie , tinc 17 anys i visc a Washington, la capital dels Estats Units d'Amèrica que, per si no ho sabeu és on està la seu principal de la

NASA (National Aeronautics and Space Administration).

El meu pare és diu Michel Swift i és un dels líders de la NASA i el meu germà es diu Edward. Ni el meu germà ni jo anàvem a l'escola, no teníem amics com tothom, no fèiem una vida normal, estudiàvem a casa nostra, venia un mestre particular que ens ensenyava tot el que, segons el meu pare, ens feia falta saber.

No tinc mare,va morir fa dos anys, quan jo només en tenia 15. Es deia Natalie Laurie i ara us explicaré la història del que va passar en aquells moments.

Ens trobàvem en el moment més crucial de l'existència de l'ésser humà. La Terra estava tan contaminada que impedia veure res a través dels telescopis, fins i tot dels més potents.

Fins llavors ningú havia parat atenció a aquest tema i tothom seguia contaminant, però un dia, a Mauna Kea, a Hawaii ( un dels llocs més importants, en aquella època, per l'astronomia terrestre al món) va arribar la contaminació atmosfèrica. Allà on hi ha contaminació ja no s'hi posen observatoris o no són molt grans i no passares però, acabava d'arribar la contaminació a un dels millors llocs del món pel que

fa l'astronomia.En aquell moment tenien un problema de debò i l'havien de resoldre.Els meus pares ​ es van reunir amb el consell de la NASA per poder solucionaraquest problema.La reunió va començar amb un discurs del president:

-Senyores i senyors, avui estem aquí reunits per un problema que, no només ens afecta a nosaltres sinó que també afecta a tot el món. Es tracta de la contaminació de l'atmosfera. Com vostès ja saben, acaba d'arribar a Hawaii, el lloc més bo per observar el cel de la Terra i això no ho podem permetre. Van estar parlant i comentant aquest problema durant més de sis hores. Els meus pares van dedicar molt temps a investigar, volien trobar la solució a aquest problema. No era fàcil. Els meus pares van estar molt temps investigant com ho podien solucionar però no van poder.El meu pare ho volia resoldre fos com fos

però la meva mare ho va deixar i va seguir fent les observacions al sistema Solar. Un dia quan la mare va observar el planeta Mart va veure que hi havia alguna cosa que es movia, no va poder veure ben bé que era però sí que va poder distingir comuna mena de meduses que anaven pel terra.Es va preguntar com s'ho feien per respirar a Mart a una atmosfera on hi ha tant diòxid de carboni. Però després es va adonar que qui necessita oxigen per respirar som els terrestres,

però, podria ser que aquells marcians respiressin diòxid de carboni.

I l'endemà al matí quan pensava amb això se li va acudir que si aquells marciansque respiraven CO 2 els portessin aquí, engolirien el C2. I això li va dir al president, que aquella nit va comprovar que fos veritat. Va trobar molt arriscat allò de portar marcians a la Terra però era la única esperança que tenien de salvar la vida al planeta i van enviar un grup d'astronautes a buscar aquells éssers. El grup estava

dirigit per la meva mare.