Quan van arribar a Mart van estar molt temps per aconseguir trobar-los però finalment els van veure. Quan els volien agafar, aquests oposaven resistència però no tenien gaire força, així que en general va ser fàcil enxampar- los. La mare també en va agafar molts i ja tenien totes les bosses plenes però quan tornaven a la Terra un dels marcians es va llençar contra la meva mare i li va arrencar el casc. Sense oxigen la meva mare no podia respirar i va morir. Ningú va poder fer res per salvar-li la vida. Quan van arribar i em van dir la notícia i jo em vaig posar molt trista. No sabia què fer. Van deixar els marcians a unes illes on no hi vivia ningú.
Dos anys més tard van notar que a Hawaii hi havia un cel perfecte,com abans i van anomenar els marcians
Lauriens en honor a la meva mare que va ser qui els va descobrir. Ara jo tinc 17 anys i el meu pare m'acaba de dir una cosa a mi i al meu germà:
-Sé que sempre havíeu volgut anar a l'escola però la teva mare i jo creiem que apendríeu més a casa, i heu après molt, però ara us toca anar a l'escola.
El vam abraçar.
Ara ens toca fer una vida nova, diferent de la que teniem fins ara i ens dedicarem a disfrutar de la vida.
YOU ARE READING
ELS LAURIENS
Fiksi IlmiahLa meva mare va fer un acte heròic per tota la humanitat, el món s'estava a punt d'acabar,però ella va salvar tot el món.
