Hola a totes i tots! Sí, ja torno a ser aquí. He entrat al wattpad després d'haver-me'n oblidat durant molt de temps, i he estat observant el panorama del meu compte. He sentit nostàlgia i tot, però no és això el que us volia venir a dir.
Tan sols us volia explicar algunes coses, perquè veieu que haver-me oblidat d'aquesta aplicació no vol dir que m'hagi oblidat d'escriure.
En realitat han passat uns quants anys des que vaig escriure el primer capítol de La Llei del Bosc, concretament cinc. El temps passa volant, i com tothom, he crescut. I he madurat.
He fet el batxillerat artístic, cosa que durant els últims anys m'ha permès conèixer molts artistes, des de dibuixants, pintors, escultors, restauradors, músics, actors, ballarins... i amants de la literatura.
Durant aquest temps les meves dues passions han despertat, i són la música, i la creació d'històries. He pogut parlar amb professors, m'atreveixo a dir experts, en literatura i fonaments de les arts, a qui he acudit explicant que m'agradaria escriure. I parlant he arribat a la conclusió que si vull començar una cosa així, haig d'anar més a poc a poc. Per què no podria començar escrivint directament una saga? No hi ha cap inconvenient, molta gent ho ha fet. Sóc jo, el que he decidit no fer-ho. A part de La Llei del Bosc em ronden altres històries pel cap, i són més curtes.
Crec que abans de començar a escriure una saga on el punt d'inici s'ubica en un lloc on no he estat mai, en un període històric fictici, i d'una temàtica més seriosa, necessito viure més, viatjar més i aprendre més. Un clar exemple del perquè hauria de fer això és pels errors geogràfics i ètnics que vaig cometre escrivint La Llei del Bosc, per no parlar de totes les faltes d'ortografia que a hores d'ara no em puc imaginar fent-les.
Sempre m'ha fascinat la història passada, també. Els meus pares són historiadors, i des de petit m'he sabut la història universal bàsica de memòria.
La meva intenció és començar escrivint una història més accessible per mi, ambientada en un món real, amb fets reals i llocs on he tingut la sort de poder -hi estar.
Així doncs, últimament m'he estat informant molt més profundament del que ja sabia sobre la dècada dels anys vint i trenta a Catalunya, ja que escriuré una història (d'un sol llibre, i no tres-cents) sobre el moviment sufragista femení, la supervivència del catalanisme i la lluita per la República durant aquest període, inspirat en les memòries d'una avantpassada meva. Això sí, no dramàticament com podria ser la sèrie de Las Chicas del Cable, sinó que amb un aire més còmic, i sobretot on, a part de mostrar-se la lluita pels drets, també es mostri l'art de l'època, com les Avantguardes, o la popularització del Jazz i el cinema.
Ara mateix els que hagueu llegit tot això pensareu "cagum' Déu, m'és igual la novel•la històrica! Para de canviar d'opinió cada dos per tres i segueix amb el llibre original". A veure, em sap greu però com a escriptor novell i tenint en compte el panorama actual de la literatura trobo millor començar d'aquesta manera, a poc a poc, i tenint en compte que vaig començar a escriure amb tretze anys, és evident que els punts de vista van canviant amb el pas del temps, i encara més si aquest temps transcórre durant la teva joventut.
I repeteixo. LA LLEI DEL BOSC NO ESTÀ ABANDONADA! Algun dia la reescriuré com us vaig dir, quan estigui suficientment informat. Potser a l'acabar aquest llibre que us he dit dels anys vint, la torno a reemprendre de seguida. Mai se sap.
I ara digueu-me, si escric aquesta nova novel•la, voldrieu que la pengés al wattpad també? Us la llegirieu, o el vostre estil és més aviat el de la ciència-ficció?
