Tocatrons

El que té mala folla. Tocar els trons es el que sé fer jo, toca-trons!!!!

I aquí arribem a la conclusió d'aquest llibre però no d'aquesta epopeia de llibres amb mala baba. Aquí us comentaré com m'ho he passat fent el llibre i com s'ha editat tot poc a poc i amb bons aliments.

També us voldria dir gràcies per a tot els que heu passat i heu sigut bon auguri (la Giovanna, el Dan, la Jèssica, el David Guerrero, la Rosa, ma mare, mon àvia, ma germana, El Jordi, Els tiets Jordi i Conxi, la Cori i l'Alejandro, la Consol, Els d'Aspercamp, els padrins, al Mohamed, els del barri... sobretot hi ha un munt de persones que han passat per la meua vida, amb més o menys benefactoria i freqüència.

La meva vida ha sigut aquestos 25 primers anys un rebombori d'emocions, per no dir un merder d'emocions, si ho poguéssim des-criure en una sèrie seria la mitja hora boja de Tex Avery, o Somriures i Llàgrimes cap a les pel·lícules. Mes el que compte és que m'ho he passat molt bé fent el llibre aquest i he descobert una faceta més literària de mi, encara que no tingui cap grau de filologia catalana ni castellana, ni sigui un expert en llengua, em congratulo de fer els esforços per escriure i concloure els meus dos primers llibres. De fet us dic, el màxim que he arribat a fer és un batxillerat i espero entrar a la UNED al grau de química.

Què ha demostrat això?

1. Que qualsevol persona en el món, si té coneixements bons i no és ruca, pot escriure un bon llibre, encarar que sigui de la mosca que passi pel seu davant

2. Que els següents 25 anys són i seran un bon repte per endavant si pot ser, amb la gent que més estimo i aprecio a la meva vida, i també servirà per ampliar coneixements sobre la vida i la política.

Si he après quelcom en aquestos 25 primers anys de vida és pren-te-ho amb bon humor les coses, i aprofita el moment que el temps vola, però sense pressa mes sense pausa, i una cosa mes: a tot porc li arriba el seu dia (trad. al castellà, a cada cerdo le llega su sanmartín) que tot arriba al seu moment i quan toca...

Això és tot. Us agraeixo que us hàgiu perdut el temps llegint el meu llibre i que Jahvè us atrapi confessats

(Lagarto! Lagarto! Lagarto!)