Cervells! Cervells! Qui truca? Un zombi, és clar!
Sempre empipa quan diu "cervells", com un pidolaire* actual, el qual demana diners la majoria de vegades per drogar-se, els captaires almenys van al menjador social perquè no tenen res o no els arriba a finals de mes.
És com un virus que t'entra per la carn d'orella que sempre esta allí demanant una cosa capriciosa i et pot fer la vida impossible. Un desig com pecar, violar o matar a algú.
També és un desig carnal, de tirar-se a la més guapa de les noies car que fos d'unx altrx,, ja ho he dit abans, violar-la car que costi la llibertat de nosaltres.
És com aquell animal que portem al damunt nostre, saps què és el que vull dir Abraham? No o sí?
No saps com controlar-ho, no saps com deixar de pensar en l'animal que portem a dins, com deia Ausiàs March, "Es com aquell pes que Tició portava al damunt", i era l'Atles, aquella roca, però prèviament via patit el càstig de sang i fetge.
A mi no m'agrada demanar diners si no cal als demés que no són de la meva família. si em cal ajuda, demano, pero si no cal no demano ni aigua, ja m'ho sé fer sol.
*Polític Fatxenda
YOU ARE READING
Tocatrons
PoetryLlibre de poesia en prosa Escrit per Benny Arne'vet (Reus, 1995) a l'estil dels poemes d'Ausiàs March, Filosòfic i caracteritzat per un humor existencial.
