(atención! antes de empezar a leer este poema, quisiera avisar de que este esta escrito en catalán, poximamente ire subiendo otros poemas, alternando ambas lenguas, solo queria avisar para no sorprender a nadie que no lo entienda. 🖤Espero que os guste🖤)
...
Seguia aquell caminet
muntanya a vall
Entre els abres
La brisa macariciava
Mentres la lluna buscava
Pero amb una altre cami vaig topar
I d'ell amb el teu pas lleuger
El trajecte em vas alegrar
La pluja disminuia
Y les poques gotes
En les meves galtes es perdien
Pero no sempre
despres de la pluja
Arriba la calma
Devant dels nostres nassos
Ens vam trobar una diforcacio
En que tu vas poder continuar cami endevant
Pero el meu pas era mes feble
I enrere em vaig quedar
Jo desitjava tornarte a trobar
Aixi que sota els abres
mirant la lluna
Em vaig volguer quedar
La brisa
els meus records removia
I la pluja
Amb les meves llagrimes comfonia
Vaig continuar cercant la lluna
Una lluna de dolor
Rodejada del gran sabor
De la paraula Mort
Un cop prop d'ella vaig estar
Vaig notar
Que mai la vida vaig poder trepitjar
Mai la vida vaig poder contemplar
I ara assaborejava la mort
Sabent que no havia viscut
...
~Bueeeno, hasta aqui el poema de hoy, espero que os haya gustado.
~se que hay gente que no sabe catalán, pero simplememte creo que ir variando entre ambas lenguas puede ser un metodo de aprendizaje jejeje uwu
~no tengo mucho mas que decir, bien, ya me direis que os ha parecido
~y tambien depende de que si preferis que lengua os gusta mas leer, ire publicando mas poemas en catalan o castellano
~hasta la proximaa :) 🖤🖤🖤✨
