Bella flor,
rosa de porcellana.
Has fet del meu cor,
la seva enamorada.
Quan tothom et segueix,
crida el teu nom;
És quan es pateix,
quan es divideix el món.
Quatre barres vermelles
sobre un fons groc.
Sang per les venes
la pell de foc.
Brandaré llança,
espasa si cal;
Lluita que no es cansa,
Aguantaré fins al final
Aquests paratges bells
prompte hauran canviat.
Tot tacat de vermell,
els hi direm fins aviat!
Si del cor el dolor no s'allunya
lluitaré amb emoció
Visca Catalunya!
Visca la Revolució!
