Pròleg

24 1 0
                                    

Començar una nova vida, no és gens fàcil, sobretot quan tens 18 anys i te'n vas a viure a soles amb un company de pis que ni coneixes...
Supose que aquests pensaments no els tindrà tothom, no tothom gaudeix de la vergonya que té la Sònia, no tothom ha tingut un pare que és cap d'una important empresa, ni una germana major, però poc més major que ella, i amb la que per tant, ha estat allí sempre que ho ha necessitat...
Malgrat la meravellosa vida que la Sònia tenia, la gent no ho sabia, ja que no vivien en una casa massa gran, ni gaudien d'una educació en un col-legi enorme de monjes caríssim. Els seus pares sempre preferiren l'alternativa pública.
Per aquestes raons, podríem explicar el fet que totes dues filles, foren mitjanament independents, i mai gaudiren massa dels beneficis del seu pare, per això, les dues germanes realitzaren una carrera universitària en compte de viure entre riqueses.
Sònia acaba de començar la universitat, i per tant, acaba d'arribar a un nou pis, en una nova ciutat, amb noves persones... Noves no... Nova, en el Marc, un xic que, com ella, hi vivia en aquell petit apartament amb dues petites habitacions, un petit bany i un petit saló pegat immediatament a una petita cuina... No coneix gairebé al Marc, només de vista pel menjador... Però no trigarà en descobrir aquells secrets que el fan únic.

Quan calla la ciutatWhere stories live. Discover now