El dinar estava a la taula. El pastis de formatge i creïlla que havia fet el Marc encara cremava. De cop i volta una pregunta.
-Que tal estàs?
Deixà la Sònia parada....Analitzava la pregunta amb els ulls en l'aire...L'ambient estava tan carregat que es podia tallar amb un ganivet...O al menys per a la Sònia. El Marc no era conscient de la dificultat de la pregunta que hi havia formulat.
La Sònia eixalà, i digué en una posició neutra:
-Bé...Molt bé... i tu?
-Si...Molt bé...-contestà el Marc alegrement- Amb molts treballs i exàmens! Però bé... Millor que a l'institut...
Sònia deixà una pausa incomoda...Fins que finalment assentí el Marc i, la Sònia tractant de reprendre la interessant conversa va dir:
-Si! I tu...que estàs estudiant?
-Matemàtiques. I tu...
-Jo física.-soltà ràpidament Sònia-
La resta del dinar fou gairebé callat...Els ulls de tots dos miraven l'altre amb ganes de que soltarà alguna paraula... però evidentment la broma va acabar sense cap resultat.
Després del dinar, la Sònia corri fins a la seua habitació deixant un rastre de polseguera pel mig del menjador... Marc netejà la taula, escurà i agafà el mòbil... Li haguera agradat fer-se amic de la Sònia.
