Cada un dels seus passos era rumor de les branques. Semblava que el bosc era una part d'ell. I és que se l'havia emportat feia temps.
S'hi movia amb tanta naturalitat que feia pensar en un animal salvatge,... Un mussol, potser. Volant, dibuixant un somriure salvatge en la foscor. Buscant la seva pròxima víctima.