És la bellesa del silenci i la frustació dels crits,
és tot el que no dic i tot el que no escoltes.
És a qui va dirigit, la invisibilitat crea un reflexe en mi.
És a qui mires, a qui no veus, a qui busques, a qui no trobes.
Són les paraules en direcció prohibida, són les lectures que no entens.
És l'aquarel.la que es desvia, la llàgrima que ja no hi és.
