Perquè per la pluja seràs el primer contacte sobre l'ésser
i per mi el primer contacte per créixer.
Que t'estimo és un record.
Que tu em recordes i jo et visc, que tu m'anyores per tenir-me aquí.
Em miraves amb admiració, la meva persona va aburrir la teva opinió
I recordo de sobte aquell nen tan especial, que em mirava als ulls i només veia passigolles visibles.
I no, no eres tu, era aquell xicot que dissimuladament em va compondre una cançó, la meoldía era la seva mirada, i la lletra que l'acompanyava, els seus crits silenciosos.
Jo no el vaig saber escoltar, i ell no es va saber expressar.
I un altre poema escric per deixar-te enrera a mig camí, sabent que poc podré ressistir-me a escriure't per veure't aquí.
I no ets tu és ell, qui enyoro sense haver-lo viscut
