No sé quin és el meu animal preferit.
Sé quins són els meus colors preferits.
No sé si tinc cançó preferida.
De vegades les coses no m'acaven d'arribar, no les acabo de sentir.
Què vol dir això?
Sento molt però a la vegada no sento res.
Quines són les coses que no sento?
No ho sé.
Pot ser és que sento tant que busco amb necessitat aquest no sentir res, que formi part de mi.
Però és realment meu si l'he de buscar? Si me n'he d'apropiar?
El desig de la indiferència, el desig d'una actitud poc humana.
Què és el més humà que tinc?
El desig.
Desitjo tant.
Però desitjo coses que no conec, idealitzades, desconegudes.
Això no és un poema, això sóc jo i les meves inquietuds.
Bona tarda.
