Rams de magnòlies

Un cop va acabar l'exèquia, vaig veure com li queien llàgrimes a la meva mare, consolada pel meu pare.

Després de saber sobre el meu decés, causat per culpa d'un accident, van córrer a l'hospital a veure com estava emportin-se amb ells la notícia de què havia entrat mort a quiròfan. Van preparar la meva exèquia en menys d'una setmana, van acudir familiars, alguns amics meus, i amics de la família, jo no coneixia a quasi ningú.

Seguint el camí de xiprers, vaig començar a deixar la zona on estava ja enterrat, ara només podia passejar-me i veure a les meves persones importants com segueixen la seva vida.

Un noi amb un ram de magnòlies va passar pel meu costat anant cap on ja estava la meva tomba, es va quedar dret parat mirant-la, i quan jo vaig mirar la tomba no tenia epitafi, el noi va deixar el ram sobre la tomba i encara donen l'esquena va dir.

-Hauries de poder descansar en pau, però hi ha algú que no et deixa marxar.-Va dir per girar-se a mirar-me. Jo sense entendre res em vaig assenyalar a mi mateix, era un esperit ningú m'hauria de poder veure.

-És a mi?-Li vaig preguntar inquiet.

-Si, sé que és una situació estranya, però des de petit he pogut veure als esperits que no aconsegueixen anar se'n. Deixa'm ajudar-te-Em va dir mirant-me.

Per un cop d'ençà que vaig morir em vaig sentir feliç, com a casa.

Va deixar el ram sobre la tomba.-Las magnòlies tenen un significat en concret, saps quin.

-Significan pau i respecta-Em va dir ell.

Al passar els dies ell sempre venia a visitarme, cada dia ens coneixem més i vam entablar una amistad, abans de deixar enrere aquest món li vaig demanar un favor.

Que visites als meus pares entraganlis un ram de magnòlies.